A. COMPRENSIÓ DEL TEXT
1. Descriure el tema i les parts bàsiques del text.
Cal dir el tema (amb un substantiu abstracte i en un grup nominal), l’estructura externa (paràgrafs), l’estructura interna: localitzar les parts (introducció, desenvolupament, conclusió), justificar-les o dir-ne el contingut.
EXEMPLE
El text està format externament per … paràgrafs. L’estructura interna és la pròpia del tipus de tex …………………………. :1. Introducció, presentació… (digueu paràgrafs o línies). Justifiqueu per què és la introducció o digueu-ne el contingut.2. Exposició, argumentació, desenvolupament… (digueu paràgrafs o línies). Justifiqueu per què és l’exposició… o digueu-ne el contingut.3. Conclusió, desenllaç… (digueu paràgrafs o línies). Justifiqueu per què és la conclusió o digueu-ne el contingut.
2. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.
Recordeu: seleccioneu la informació més important (elimineu dades, exemples, reformulacions, parèntesis…) i reescriviu les oracions seleccionades fent-les més curtes. No introduïu altres veus (el text diu, l’autor pensa…)
3. Identificar la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.
Cal dir el bloc dialectal geogràfic (occidental / oriental) i, si és possible, el dialecte (valencià, balear, català central…), i justificar la resposta amb exemples del text (el tipus de tret i l’exemple).
EXEMPLE
Es tracta d’una varietat geogràfica occidental; en concret, el dialecte valencià. Els trets que ho demostren són: presents de subjuntiu amb desinència –e (exemples), possessiu femenins amb U (meua, seua…) i lèxic específic com xiquet, pardal, granera…
4. Identificar les veus del discurs.
Cal dir l’autor real i tractar de descriure l’autor model a partir de les deduccions que podem fer del text. De la mateixa manera hem d’observar a qui va dirigit el text, és a dir, el lector model (pot ser molt general o pot ser un grup social més concret (els valencians, les dones, els estudiants…).D’altra banda, cal localitzar les diverses veus –la polifonia- , a banda del locutor, i explicar breument com han estat introduïdes al text (estil directe, indirecte, intertextualitat…)
EXEMPLEL’autor real és el periodista/l’escriptor/la persona que signa el text, Alberto Cabeza, i el grau de modalització ens fa veure un autor model indignat per les tragèdies que es produeixen en els conflictes bèl·lics. El lector real és la persona que llig el diari/la revista/el llibre i el lector model seria una persona capaç d’indignar-se igual que ho fa l’autor.El text no té una única veu, sinó que, a més de la veu del locutor, hi trobem altre enunciador a través del discurs citat en estil directe (cridava desesperat: “Mort, mort”) i indirecte (suplica que sisplau cesse el foc).
B. ANÀLISI LINGÜÍSTICA DEL TEXT
1. Qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia: distinció entre vocals obertes i tancades (o/e).
-Sordes: c, ç, ss, x, tx, ig i la s quan no va entre vocals-Sonores: g, j, tg, tj i la s entre vocals.
2. Qüestions sobre l’ús dels temps verbals: alteració de les referències temporals d’un fragment (ex.: de present a passat, de passat a present).
Recordeu: si és de present a passat, convertiu els presents en pretèrits perifràstics (va dir, vaig pensar, vam esperar…) i si descriu, en preterit imperfet (era, tenia, semblava…); si és de passat a present i alguna forma no la sabeu, busqueu un altre verb més conegut del mateix grup i conjugueu-lo igual (per exemple, per conjugar el verb seure, use el verb creure)
3. Qüestions sobre aspectes sintàctics i discursius: mecanismes gramaticals de referència (pronoms febles, connectors i dixi).
Recordeu, per localitzar l’antecedent del pronom EN, cal fer-se preguntes que comencen per DE (en tenen, de què?; en tornen, d’on?; en parlen, de qui?). El pronom EN pot ser CD, CRV, CC.
4. Qüestions de lèxic, semàntica: definir o donar un sinònim, un antònim, hiperònim o un hipònim de mots o termes extrets del text.
Els siònims, moltes vegades, podreu trobar-los al text.
C. EXPRESSIÓ I REFLEXIÓ CRÍTICA
1. Temes de literatura 9 i 10.
2. Redacció
Per a la redacció de qualsevol resposta, penseu bé què voleu dir; penseu-vos cada oració abans d’escriure-la i assegureu-vos que s’entén.Evitem les faltes habituals.-Ortografia: és, són, emissor, la utilització, l’ús; la intertextualitat, la intenció, la impressió (no s’apostrofen).- Sintaxi: en els relatius amb preposició useu el qual (del qual, en la qual, pels quals, al qual, entre els quals, de les quals… I si no té preposició useu QUE.
Atenció a les perífrasis d’obligació peronal: he de fer, hem de comentar, havien de treballar… (no hem de dir tinc que, teníem que, tindran que…). I perífrasis d’obligació impersonal: cal, caldrà, calia… (no hem de dir hi ha que, n’hi havia que…)