PREGUNTES DE SELECTIVITAT
Si teniu algun dubte, deixeu-hi un comentari i tractaré de resoldre’l
1 [SINÒNIMS] Evidentment, sense tenir el text al davant, no és tan fàcil resoldre aquestes qüestions. No obstant, podem fer-nos-en una idea.
1. Busca al text un sinònim de “metro” (línia 1) i busca al text un altre exemple de sinonímia entre dos mots.
Sinònim de “metro”: “transport metropolità per excel·lència”, “transport metropolità”, “les catacumbes de la ciutat de la ciutat”
2. Busca un sinònim per als mots o les expressions següents: rebombori (línia 36), en un tres i no res (línia 28) i paladins (línia 8). Puntuació: 0’5 per a cada sinònim
Rebombori: enrenou, soroll, embolic, tràfec, remor, escàndol...
En un tres i no res: en un no-res, en un arrap, en un alé, en un bot, de sobte, ràpidament...
Paladins: defensor, lluitador
3. Escriu una paraula amb el mateix significat per a cadascun dels mots següents:
a) internet: xarxa, autopista de la informació
b) farts: tips, saturats, cansats
c) enginy: talent, intel·ligència, imaginació, perspicàcia
4. Defineix què volen dir les paraules següents presents al text:
a. utopia (línia 1)
b. arrel (línia 16)
c. alienes (línia 9)
5. Escriu un sinònim dels mots següents:
a) “piular”: cridar, parlar, protestar
b) “adés”: abans
c) “irrisori”: insignificant, ridícul
6. Escriu un sinònim o explica el significat dels mots següents:
• "forassenyat". Desmesurat, exagerat.
• "llar". Casa que hom habita. Residència
• "clergues". Persona que ha rebut ordes sagrats. Capellà. Rector
7. Escriu un sinònim o defineix què volen dir les paraules o expressions següents
extretes del text:
a. perdre la xaveta: trastornar-se, tornar-se boig, perdre el senderi
b. brillantina cerebral: capacitat intel·lectual, intel·ligència
c. libido: desig de plaer, sobretot de plaer sexual; sentiments que governen i dirigeixen els impulsos sexuals.
2 FORMACIÓ DE MOTS
7. Explica quins processos de formació de nous mots han originat els mots “parisenc”, “ecologistes” i “repintar”. Després escriu per a cadascun d’aquests mots un altre exemple que continga el mateix morfema derivatiu.
parisenc: Sufixació (0’1); Partint de la base (o arrel) nominal parís- i del sufix adjectivador –enc s’ha originat el mot sufixat “parisenc” (0’2). Exemple: “londinenc”, “salvadorenc” (0’2)
ecologistes: Composició i sufixació (0’1). Partint de les bases (o arrels) cultes eco- i –logia s’obté el mot compost “ecologia” (0’1), al qual s’afegeix el sufix nominal –ista per formar el mot sufixat, “ecologista” (0’1). Exemples: “economista”, “artista”, “ecologista” (0’2).
repintar: Prefixació (0’1) Partint de la base (o arrel) verbal -pintar s’afegeix el prefix re- i s’obté un altre verb “repintar” (0’2) Exemple: “reescriure”, “reviure” (0’2).
8. Explica quin mecanisme de formació de nous mots ha donat lloc als mots següents: paraigua (línia 38), últimament (línia 26) i empala (línia 29). Després escriu per a cadascun dels mots un altre exemple que continga el mateix morfema derivatiu
-paraigua: Composició (0’1) Composició de dues bases (o arrels), l’una és verbal (par(a)-) i l’altra, nominal (aigua) (0’2) Exemple: para-sol, parallamps, aiguamoll, aiguaneu // comptagotes (0’2)
-últimament: Sufixació (0’1). A la base (o arrel) adjectival últim(a) hem afegit el sufix adverbialitzador –ment (0’2). Exemples: ràpidament, veloçment, darrerament (0’2).
-empala: Prefixació (0’1) A la base (o arrel) nominal pal hem afegit el prefix verbalitzador em- (/en/)(0’2) Exemple: enllitar, enllestir, embrutir (0’2).
9. Explica quin procés de formació de mots ha originat els mots següents i escriu per a cadascun dels mots una altra paraula amb el mateix procés
a. desequilibri: derivació per prefixació (0’1); afegim el prefix de valor negatiu des- a la base lèxica nominal equilibri per generar el nom desequilibri (0’2); destrucció, desforestació, reequilibri, etc. (0’2)
b. òbviament: derivació per sufixació (0’1); afegim el sufix adverbialitzador –ment a la base lèxica adjectival en femení òbvia per generar l’adverbi òbviament (0’2); ràpidament, tristament, pobrament, obvietat, etc. (0’2)
c. nouvingut: composió (0’1); unim les bases adjectivals nou i vingut (del verb venir) i generem d’adjectiu nouvingut (0’2); p. ex., nounat, nou-ric, noucasat, benvingut, etc. (0’2)
10. Digues quin mecanisme de formació de nous mots ha originat els mots següents i escriu la corresponent forma del plural
a) “Guàrdia Civil”: plural, “guàrdies civils”. Composició. A partir de la base (o radical) nominal “guàrdia” i de la base adjectival “civil” es forma el compost nominal “guàrdia civil”.
b) “esperança”: plural, “esperances”. Sufixació. A partir de la base verbal “esperar” i del sufix nominal –ança es forma el nom “esperança”.
c) “debat”: plural, “debats”. Mecanisme que ha rebut denominacions diferents: conversió, habilitació, afixació zero o derivació impròpia. Es canvia la categoria del verb “debatre”, que passa a funcionar com a nom i a agafar els morfemes flexius típics d’aquesta categoria (gènere i nombre).
11. Comenta quin procés morfològic ha originat els mots següents i delimita els morfemes derivatius que els componen. Després, per a cada mot tria un dels constituents derivatius que el formen i escriu-ne un altre que continga el mateix morfema derivatiu.
• "engreixat”. Mot format per prefixació a partir del prefix verbalitzador “en” i de la base adjectival “greix”. Un altre exemple: “entendrir”
• “televisió". Mot format per composició culta a partir de les bases “tele” i “visió”. Un altre exemple: “teleaddicte”, “cosmovisió”
• "cirurgià". Mot format per sufixació a partir del sufix nominal “a” i de la base nominal “cirurgia” (amb elisió posterior de la vocal final de la base). Un altre exemple: “valencià”
12. Digues quin procés de formació de mots ha originat els mots següents i delimita’n els constituents morfològics. Després, per a cada mot, tria un dels constituents que el formen i escriu un altre mot, mitjançant el mateix procés de formació, que continga el constituent que hages triat.
a. possibilitat: • derivació per sufixació: -itat fa un nom a partir d’un adjectiu
• possibil+itat.
• possibilisme, impossible; curiositat, velocitat.
b. encapçalar: • derivació per prefixació: en- fa un verb a partir d’un nom (o d’un
adjectiu).
• (en((cap)çal))ar: cap, capçal, encapçalV+flexió: encapçalar .
• encalar, engominar, embrutar-se; capçalera.
c. impertinència • derivació per prefixació: in-/im- forma antònims de noms i
d’adjectius.
• im+pertinència.
• invisible, independent, impossible, immoderació; pertinentment.
3 [SINTAXI]
13. Transforma les estructures següents seguint les indicacions que et donem:
a) de SP a oració causal
Les actuacions dels antipublicitat són cada cop més arriscades {a causa del reforçament de la vigilància i de la imposició de fortes multes → perquè s’ha reforçat la vigilància i s’imposen fortes multes}
b) de SP a oració de relatiu
Activistes del moviment antiglobalització {en lluita contra la comercialització de la cultura → que estan en lluita contra la comercialització de la cultura}
Fixeu-vos que estem desfent una nominalitzacióc) De SP/oració a SN
(Fem una nominalitzacióno. En realitat no desfem el Sintagma Preposicional. La pregunta està mal formulada)
Però quin tant per cent de la recaptació obtinguda per la publicitat es destina {a millorar el servei? → a la millora del servei?}
14. Digues de quin tipus són les oracions subratllades i substitueix-les per un nom, un pronom, un adjectiu, un sintagma preposicional o un adverbi, segons s’escaiga.
a) “... només ho ha dit per provocar i aconseguir titulars que cridin l’atenció” (l. 10): subordinada de relatiu adjectiva especificativa; substituïble per: cridaners, copsadors...
b) “Quan la pena de mort ja estigui convenientment restaurada al món hispànic, jo faria el judici durant la mitja part del Festival de l’Oti” (l.18): subordinada adverbial temporal; substituïble per adverbis o sintagmes preposicionals de temps, per exemple:
Aleshores, llavors, a partir d’aquest moment, després de la instauració de la pena de mort
c) “A més, el que Sabina denuncia clama a Déu” (línia 14): subordinada relativa substantiva en funció de subjecte; substituïble per una proforma o pronom o per un SN, per exemple: això, aqueixa cosa, la denúncia de Sabina.
14. Digues quin tipus d’oració subordinada és la que apareix subratllada als extractes següents i substitueix-la per un nom, un pronom, un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional. La nova expressió no ha de recollir necessàriament el significat de l’element substituït però ha de ser adequada al context lingüístic.
a.“Quan una persona es veu forçada a deixar la seva terra i arriba a un altre espai, el que li passa pel cap no és d’imposar-hi res de res” (línies 14-15)
Tipus: oracions subordinades adverbials temporals (coordinades per i)
Substitució: [per un adverbi o un sintagma equivalent] llavors, aleshores, en aqueix moment/dia, en aquestes circumstàncies..., etc.
b. “Però el més normal i previsible és que vulgui obrir les portes” (línia 17)
Tipus: oració subordinada substantiva. Substitució: això, açò, allò, aqueixa cosa, aquest fet
c. “Potser sí, si es creen les associacions afectives que deriven d’un paquet global” (línies 25-26) Tipus: oració subordinada de relatiu adjectiva especificativa. Substitució: derivades
15. Digues quin tipus d’oració és la que apareix subratllada en el fragment següent extret del text i substitueix-la per un nom, un pronom, un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional “[...] crec que cada dia hi ha més homes seduïts per l’èxit femení”
• Oració subordinada (substantiva) d’objecte directe. • Crec això; ho crec.
Alternativament:
• Oració subordinada de complement de règim (amb caiguda de en). • Crec en això; hi crec.
16. Digues quin tipus d’oració és la que apareix subratllada en el fragment següent extret del text i substitueix el nexe que l’encapçala per un altre que tinga el mateix significat:
“Si ho han fet les universitats d’Edimburg, Aberdeen, Bristol i Glasgow i ho ha publicat The Sunday Times, se li ha de donar crèdit”
• Oració subordinada (circumstancial) condicional.
• Vist que ho han fet...; Posat que...; Havent-ho fet...; Com que...; Ja que...
17. Digues a quina categoria pertany l’expressió subratllada que apareix en el fragment següent extret del text i substitueix-la per una altra que tinga el mateix valor:
“És a dir, la dona accepta la competència intel·lectual en la convivència, i l’home no la suporta” (línies 8-9)
• Connector (o locució conjuntiva) de reformulació.
• Dit d’una altra manera; Això significa que...
18. Observa els possessius següents i substitueix-los per construccions o sintagmes que conserven la funció i el significat que cada possessiu té en el text. Raona, per a cada cas, si el possessiu estableix una referència díctica o fòrica.
a. “[...] més baixa la seva possibilitat matrimonial” (línies 3-4)
• més baixa serà la possibilitat matrimonial d’aquella dona.
• Referència (ana)fòrica: interpretem la paraula seva a partir de la
paraula dona, que apareix quatre mots a l’esquerra.
b. “[...] que [...] perdin la xaveta pel seu èxit [...]” (línia 7)
• que perdin la xaveta per l’èxit del (seu) home / l’èxit dels (seus)homes.
• Referència (ana)fòrica: interpretem la paraula seu a partir de la paraula homes, que apareix en la línia anterior en la construcció els homes brillants.
c. “el capítol d’un llibre meu” (línies 11-12)
• el capítol d’un llibre que jo he escrit.
• Referència díctica: interpretem la paraula meu, no a partir d’una
altra paraula del text, sinó a partir d’un ens de fora del text, en
concret, de la figura de l’emissora.
4 RECURSOS TIPOGRÀFICS
19. Al text apareixen diversos recursos tipogràfics: cometes, guió, cursiva i claudàtors. Explica en què consisteixen i quina funció realitzen dins el text Puntuació: 0’4 per mecanisme tractat
Cometes: recurs tipogràfic que permet “establir certes distàncies entre nosaltres i les paraules que utilitzem” .1 Poden expressar: la ironia, la reserva davant la dimensió ideològica, la valoració ètica o social implícita en un mot o una expressió corrent, citacions, etc. Les cometes presents al text serveixen per a marcar citacions.
Guió: recurs tipogràfic amb funcions diverses: marcar diàlegs, elements de taules estadístiques, índexs analítics, enumeracions, introduir incisos... Els guions presents al text serveixen, fonamentalment, per a inserir text citat (línies 3-4), inserir enumeracions (línia 15), inserir un marcador discursiu que introdueix un aclariment (línia 21) i inserir un comentari irònic (línia 29-30).
Cursiva: recurs tipogràfic que, en general, permet marcar “els mots i les expressions que convé destacar per diversos motius” (Pujol & Solà 1995:177). Sol emprar-se amb les lletres, els mots i les frases objecte de consideració metalingüística, els mots-clau i els termes tècnics que convinga destacar visualment per a major claredat, certs títols (llibres, discos, etc.). La cursiva que apareix al text marca títols de discos (línia 1), de llibres (referència bibliogràfica final) i de diaris (referència bibliogràfica final).
Claudàtor: recurs tipogràfic que permet introduir acotacions a discursos i converses transcrites, intervencions editorials (addicions, modificacions, supressions), transcripcions fonètiques, etc. Els claudàtors presents al text serveixen per a introduir
una intervenció dels editors del text de Quim Monzó reproduït a l’examen; es tracta
d’una especificació sobre la referència bibliogràfica del text.
.
4) Identifica els recursos tipogràfics que apareixen al text i digues quina funció realitzen en general i quina funció específica acompleixen al text
Puntuació. A títol orientatiu, 0’5 per apartat. Si en desenvolupen 3, tenen la puntuació màxima. No cal que siguen exhaustius, perquè aquesta pregunta és molt llarg.
Solució:
a) Tipus de lletra: cursiva, negreta i redona
• La negreta s’empra per a destacar paraules o frases, en aquest cas, per a destacar el títol
• La cursiva s’empra per a destacar paraules i per a citar obres, com en aquest cas
b) Disposició del text: paràgrafs; entrades de paràgraf
Hi ha tres paràgrafs sense entrar, separats amb una línia en blanc
c) Puntuació: coma, punt i coma, punt i apart, punt i seguit, dos punts
d) Altres recursos. Cometes. S’empren per a les citacions directes, com en el cas del text, i per als títols. Majúscules (s’empren en noms propis, al començament de paraula i després de punt i apart) i minúscules (en els casos restants).
5 PRONOMS
4) Digues quina funció sintàctica fan els sintagmes subratllats en els fragments següents, extrets del text; després, torna a escriure els fragments substituint aqueixos sintagmes pels pronoms febles corresponents:
Puntuació: Identificació de la funció: 0’25 / Substitució: 0’25
a. “[...] i la història (i la pràctica quotidiana) ens donen exemples abundants de desequilibri [...]”
Funció: complement directe
Substitució: ens en donen
b. “Quan una persona es veu forçada a deixar la seva terra i arriba a un altre espai, el que li passa pel cap no és d’imposar-hi res de res”
Funció: complement preposicional de règim
Substitució: s’hi veu forçada
c. “Una vida plenament humana que afavoreixi les sintonies afectives”
Funció: complement directe
Substitució: les afavoreixi
4) A quin element del text remeten, a quina categoria pertanyen i quina funció sintàctica realitzen els mots següents?
Puntuació: 0’5 per mot (0’1 l’antecedent, 0’2 la categoria i 0’2 la funció)
Solució:
a) “que” (en “el preu que han pagat aquells primers empresaris...”): pronom relatiu; remet a l’antecedent “preu” i funciona com a CD del verb “pagar”.
b) “ho” (en “recordem-ho”): pronom feble; remet a l’oració “la història és aquí i no s’hi poden fer trampes” i funciona com a CD del verb “recordar”.
c) “hi”: pronom feble; remet a l’antecedent “la història” i realitza la funció de complement circumstancial o adjunt del predicat.
6 RECURSOS RETÒRICS / MODALITZACIÓ
2) Comenta la modalitat de les oracions que apareixen al paràgraf següent: “Què estem fent amb la immigració? ¿Quines respostes tenim per a centenars de persones desesperades que es juguen la vida perquè a Europa els oferim feina i l'esperança d'una vida digna? ¿Quins estudis, quines polítiques, quin debat seriós estem mantenint?”
Puntuació: 0’5 la identificació de la modalitat / 1 punt la caracterització o l’explicació de la modalitat
Solució:
Interrogació retòrica. Les preguntes retòriques són oracions aparentment interrogatives. És a dir, formalment i prosòdicament s’assemblen a les oracions interrogatives, però des del punt de vista del significat il·locutiu no vehiculen actes en què es pretenga obtenir una informació, sinó que són assercions encobertes. Les interrogatives retòriques que apareixen al text, per exemple, són equivalents a les afirmacions següents: “No estem fent res amb la immigració”, “No tenim respostes per al centenar de persones desesperades que es juguen la vida perquè a Europa els oferim feina i l'esperança d'una vida digna”, “No estem fent estudis, ni polítiques ni estem mantenint un debat seriós”.
7 CONNECTORS
“De buit en buit”. Solucionari
1) Identifica els connectors que apareixen al paràgraf següent i digues de quin tipus són:
"Sentim, doncs, el buit de la nostra frustració, però aquesta no és res comparada amb la que pateixen les víctimes del nostre sistema"
Puntuació: 0’5 per connector
• Identificació: 0’2 punts
• Tipus: 0’3 punts
Solució:
• “Doncs”. Connector consecutiu.
• “Però”. Connector adversatiu o de contrast
• “Amb la que”. Connector relatiu.
