Heus ací la llista de preguntes possibles corresponents a la primera part de l'examen (Comprensió del text) i les indicacions i consideracions per a contestar-les.
Comprensió del text
1. Descriure el tema i les parts bàsiques del text.
1. Descriure el tema i les parts bàsiques del text.
Cal dir el tema (amb un substantiu abstracte i en un grup nominal), l’estructura externa (paràgrafs), l’estructura interna: localitzar les parts (introducció, desenvolupament, conclusió), justificar-les o dir-ne el contingut.
El text està format externament per … paràgrafs. L’estructura interna és la pròpia del tipus de tex …………………………. :
1. Introducció, presentació… (digueu paràgrafs o línies). Justifiqueu per què és la introducció o digueu-ne el contingut.
2. Exposició, argumentació, desenvolupament… (digueu paràgrafs o línies). Justifiqueu per què és l’exposició… o digueu-ne el contingut.
3. Conclusió, desenllaç… (digueu paràgrafs o línies). Justifiqueu per què és la conclusió o digueu-ne el contingut.
1. Introducció, presentació… (digueu paràgrafs o línies). Justifiqueu per què és la introducció o digueu-ne el contingut.
2. Exposició, argumentació, desenvolupament… (digueu paràgrafs o línies). Justifiqueu per què és l’exposició… o digueu-ne el contingut.
3. Conclusió, desenllaç… (digueu paràgrafs o línies). Justifiqueu per què és la conclusió o digueu-ne el contingut.
2. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.
3. Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text.
Cal dir el tipus de text (argumentatiu, expositiu, narratiu, descriptiu…) i jusificar la resposta amb trets propis del tipus de text. A continuació cal veure si hi ha altres seqüències textuals i justificar-les. Per exemple, en un text argumentatiu pot haver una part narrativa; o en un text expositiu pot haver una part descriptiva; en un text narratiu pot haver, a més, diàleg o descripció…)
Es tracta d’un text [expositiu, argumentatiu, narratiu, descriptiu…] ja que [digueu els trets]. No obstant això, hi trobem una seqüència [expositiva, narrativa…] a les línies/al paràgraf per a explicar (contar, descriure…)
4. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.
Cal dir el bloc dialectal geogràfic (occidental / oriental) i, si és possible, el dialecte (valencià, balear, català central…), i justificar la resposta amb exemples del text (el tret i l’exemple). Pel que fa al registre, convé partir de l’estàndard i observar si hi ha algun tret propi del registre col·loquial o del registres especialitzats (i justificar-ho).
Es tracta d’una varietat geogràfica occidental; en concret, el dialecte valencià. Els trets que ho demostren són: presents de subjuntiu amb desinència –e (exemples), possessiu femenins amb U (meua, seua…) i lèxic específic com xiquet, pardal, granera…
Pel que fa al registre, es tracta de l’estàndard encara que hi trobem també una tendència al col·loquial (exemples) per tal d’aproximar-se al lector / terminologia pròpia del registre especialitzat de [matemàtiques, filosofia, lingüística…] (exemples)
Pel que fa al registre, es tracta de l’estàndard encara que hi trobem també una tendència al col·loquial (exemples) per tal d’aproximar-se al lector / terminologia pròpia del registre especialitzat de [matemàtiques, filosofia, lingüística…] (exemples)
5. Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.
6. Identificar les veus del discurs.
Cal dir l’autor real i tractar de descriure l’autor model a partir de les deduccions que podem fer del text. De la mateixa manera hem d’observar a qui va dirigit el text, és a dir, el lector model (pot ser molt general o pot ser un grup social més concret (els valencians, les dones, els estudiants…).
D’altra banda, cal localitzar les diverses veus –la polifonia- , a banda del locutor, i explicar breument com han estat introduïdes al text (estil directe, indirecte, intertextualitat…)
L’autor real és el periodista/l’escriptor/la persona que signa el text, Alberto Cabeza, i el grau de modalització ens fa veure un autor model indignat per les tragèdies que es produeixen en els conflictes bèl·lics. El lector real és la persona que llig el diari/la revista/el llibre i el lector model seria una persona capaç d’indignar-se igual que ho fa l’autor.El text no té una única veu, sinó que, a més de la veu del locutor, hi trobem altre enunciador a través del discurs citat en estil directe (cridava desesperat: “Mort, mort”) i indirecte (suplica que sisplau cesse el foc).
7. Identificar i justificar les marques de modalització del text.
Cal fer una valoració sobre el grau de modalització (es pot relacionar amb la finalitat –subjectivitat- o el tipus de text). A continuació posarem parlarem dels recursos de modalització amb exemples del text.
Es tracta d’un text bastant modalitzat, cosa que permet expressar la subjectivitat de l’autor i la voluntat d’orientar l’opinió del lector. Alguns procediments de modalització presents al text són els següents:
-Elements lèxics valoratius: substantius (exemples), adjectius (exemples), locucions adverbials (exemples), verbs modals (exemples)…
-Diminutius (exemples), augmentatius …
-Metàfores, comparacions…