Diccionari per a ociosos. Joan Fuster
Heus ací l'assaig titulat Mentir del llibre Diccionari per a ociosos de Joan Fuster. Llegeix-lo i escriu un text de 150 paraules en què dones la teua opinió respecte al tema tractat.
MENTIR
Mentir bé és un art molt difícil, que poques persones arriben a practicar amb solvència i dignitat. Abunden els mentiders; però, en general, són mals mentiders: se’ls coneix que menteixen. Un infundi no hauria de ser honorablement qualificat de mentida sinó quan és perfecte: quan presenta una aparença justa de veritat. Per això sempre resulta preferible de dir la veritat, la pròpia i exacta veritat, en el cas que siguem incapaços d’inventar mentides invulnerables. Les mentides poc convincents, de més a més, tenen el desavantatge de desacreditar aquell qui les propala. En l’ordre de les relacions normals d’home a home, el principi de «credibilitat» és essencial: hem de «creure» el nostre interlocutor perquè sigui possible d’entendre’ns-hi. El mentider, el bon mentider, es fa creure: el seu falsejament de fets o d’idees s’ofereix amb uns aires de versemblança tan nets, que no dubtem a acceptar-lo com a veracitat. Amb un bon mentider ens podem entendre —o malentendre —, i, encara que en sortim perdent, el tràmit serà còmode i simpàtic. El mal mentider, per contra, ens deixa en una situació inquietant. Sabem que està mentint-nos, i no podem «creure’l»: li retirem la nostra confiança. Amb ell ni hi ha res a fer: la relació resulta penosa, queda viciada des de l’origen, s’estableix —si s’estableix— sobre bases fictícies per ambdues parts. Una bona mentida val per una veritat. I, repeteixo, «mentir bé» exigeix tants i tan rigorosos dots d’imaginació i de malícia, que les persones no proveïdes d’una tal genialitat hauríem de desistir-ne i procurar ser verídics sempre i per principi. Encara que dir la veritat sigui o ens sigui desagradable. En aquest punt, com en molts d’altres, la «utilitat» dóna raó als moralistes més repatanis.
Recorda els objectius de millora:
-Planifica el text: pensa'n les tres parts (com faràs la introducció? quines idees i arguments plantejaràs en el desenvolupament? i en la conclusió?) No comences amb locucions del tipus de "en la meua opinió"
-Pensa't bé cada oració i para atenció als signes de puntuació. Acaba les oracions amb un punt.
-Atenció a les possibles faltes, ja siguen paraules habituals o aparegudes al text.
En l’assaig Mentir del llibre Diccionari per a ociosos, Joan Fuster afirma la inutilitat de dir mentides i la necessitat d’un dot per a dirles. I amb açò coincidisc amb l’autor: no tot el món sap mentir, i no tots sabem eixir dels envolics que porten les mentides.
ResponEliminaJoan Fuster esmenta la desconfiança que crea saber que una persona no t’està dient la veritat. Qualsevol s’ha trobat en una situació en la que una conversa amb altre no és fiable perquè no s’està sent sincer (algun dels interlocutors no ho està sent). Encara que no ho pensem, a banda de passar per un tràmit incòmode i antipàtic, la relació amb la persona amb la que es parla canvia per sempre: ja mai més es podrá confiar en ella sense dubtar.
Ara, l’ingeni que ha d’acompanyar a un bon mentider no és sols per trobar la mentida perfecta, sinó per trobar la forma d’apanyar allò que ha embrutat la falta de sinceritat, o per ser clars, trobar la solució per eixir del problema i del malentés que ha creat la mentida, que mai arriba a ser perfecta.
Per contra, cal dir que si mentim, la majoria de vegades, és amb bones intencions i per tractar de no empitjorar les coses o per no fer mal a algú. Jo, que crec plenament en les “mentides piadoses”, he mentit moltes vegades amb l’objectiu de parar una disputa, o de que no s’enfaden amb mi. La conclusió que sempre trac és que “s’agarra abans a un mentider que a un coix” i no val la pena malgastar temps creant boles que acaben explotant a la cara com globus massa unflats, i que una bona veritat a temps estalvia molts disgustos, perquè sempre, i dic sempre, les mentides ixen a la llum i a ningú, i dic ningú, li agrada que li diguen mentider. És en aquest punt en el qual la “moralitat” i la “utilitat” coincidixen.
Míriam Alonso Carpio
TREBALL DE VACANCES: Yolanda verdejo (2n Batxillerat B)
ResponEliminaLa veracitat és una qualitat molt poc reconeguda o apreciada en els nostres dies
Hi ha vegades que dir una mentida és el més fàcil que afrontar la veritat. Sens dubte tot el món (o la amplia majoria) ha dit alguna volta una mentida o ha amagant la veritat. Però ocultar-la encara que no siga enganyar (literalment) en contra del que pensem no és menys doloròs per a la persona que pateix la mentida.
Òbviament (com en tot) n'hi ha diversos tipus de mentida:
Per una banda, trobem la cruel i amb intenció d´ofendre. O siga, la invenció d´un rumor per a desprestigiar o el més primitiu per a netejar-se les mans acusant a un altre (innocent) de la teua acció.
Per l´altra part, cal esmentar que una mentida piadosa encara que no siga una acció molt honesta, en alguns casos és el més prudent. És a dir, tomem l´exemple d´una persona que ha patit qualsevol malaltia o accident i ha quedat desfigurat. No és necessari que li diguem mare meua quin horror, ja no tens res a fer… eres un desgraciat! Si no que podem adornar-ho dient: no està tan mal, quasi no es nota, no et preocupes… (encara que sí que és per a angoixar-te)
En definitiva, generalment mentir és immoral i a ningú ens agrada que ens ho facen. Però cal tenir en compte la intenció del mentider.
MAR GIMENO VICENTE:
ResponEliminaÉs sorprenent la quantitat de persones que dia a dia es dediquen a dir mentides. La seua vida i les seues relacions amb la resta estan basades en fets que no han ocorregut o històries contades com autobiogràfiques que no han experimentat. En moltísimes ocasions aquests enganys resulten evidents i et fan canviar la impressió que tenies de la persona. I es que el fet de no dir la veritat comporta riscs perquè al final lo més normal és que es conega la veritat i tu pergues la confiança de la gent. Per això no crec que mentir siga res útil a no ser que sapigues cóm fer-ho, però la majoria de les persones desconeguem l'art de mentir. És de bojos arriscar-se a perdre algo tan costós d'aconseguir com és la confiança per tractar d'amagar les evidències. Així que mentir només ens portarà problemes perquè com diu la meua iaia s'agafa abans a un mentider que a un coix.
MAR GIMENO VICENTE:
ResponEliminaÉs sorprenent la quantitat de persones que dia a dia es dediquen a dir mentides. La seua vida i les seues relacions amb la resta estan basades en fets que no han ocorregut o històries contades com autobiogràfiques que no han experimentat. En moltísimes ocasions aquests enganys resulten evidents i et fan canviar la impressió que tenies de la persona. I es que el fet de no dir la veritat comporta riscs perquè al final lo més normal és que es conega la veritat i tu pergues la confiança de la gent. Per això no crec que mentir siga res útil a no ser que sapigues cóm fer-ho, però la majoria de les persones desconeguem l'art de mentir. És de bojos arriscar-se a perdre algo tan costós d'aconseguir com és la confiança per tractar d'amagar les evidències. Així que mentir només ens portarà problemes perquè com diu la meua iaia s'agafa abans a un mentider que a un coix.
Al llarg del temps la mentira ha sigut i continuará siguent utilitzada per moltes persones amb el objectiu de eixir de situacions socials dificils, però, fins i tot el fet de no mentir bé fa que les persones què t´escolten no confien en la teua paraula.
ResponEliminaPer això, mentir bé és un tret què poques persones poden fer-ho amb una mena de credibilitat
Per tot això, estic d`acord amb l´ autor què dir la veritat és sempre millor moralment i també menys arriscat, ja qué és molt complicat fer una mentira invulnerable.
A més, les persones què poques vegades diuen la veritat no mereixen la nostra confiança per molt bones què siguen quan ens diuen una mentira , ja què això té com a significat què aquesta persona no confia en el seu amic per a dir-li la veritat i arriscar-se a rebre la culpa de les seues accions.
Per a finalitzar dir que amb la veritat per davant sempre es mes possible que tingues menys problemes en la vida i també que sigues una persona més responsable i honrada.
Diego Laorden Lopez
MENTIR
ResponEliminaMolts majors, alguna vegada li diuen mentires als menuts, però sol ser per una bona causa, com els Reis d’Orient. El problema es que els menuts descobreixen que es pot mentir, i a vegades utilitzen aquesta ferramenta, sobretot a l’escola amb els deures.
Ens eduquen dient-ne que sempre em de dir la veritat, en la vida sempre amb la veritat per davant. I en canvi, son els majors els que l’usen més sovint.
Dir una mentida es pot, però l’inconvenient es com cal dir-la per a que l’altra persona es la creua. Ja que sovint ens posen nerviosos quan diem una.
Però també hem de reconèixer que hi ha persones expertes en mentir, que et diuen la mentida i tu la creus.
Per a mi, les persones que aconsegueixen dir una mentida, i l’altra persona acaba convençut que és veritat, aquestes persones fan art. Perquè transformen la veritat en una mentida completament diferent, que et pareix real.
En la meua opinió, recomane que no es diuen mentires, perquè no està bé que l’altra persona es faça una il•lusió. I com diu el refrany “Abans s’agafa a un mentider que a un coix”
ESPERANZA GUERRERO MONTELLANO 2º BACHILLER “B”
En la meua opinió la mentira és una acció negativa, degut a que si dius una mentira i altra persona ho descobreix , aquesta es pot veure traicionada já que pot pensar quela pesrona que diu la mentira no confiaba en ella i les coseqüencies poden ser fatals. També hi han mentires més xicotetes com “la mentira piadossa”, considere que “la mentira piadossa” no és una mentira gran já que en teoría auqesta es diu per a fer bé a una persona sense que láltra s´adone, que com l´altra el que es mentit no es concient de la metira i tampoc gaudeix del confiança de l´altre, però es menteix per una bona raó.Tornant al text cal dir que estic dácord amb l´autor amb que “ El mentider, el bon mentider, es fa creure: el seu falsejament de fets o d’idees s’ofereix amb uns aires de versemblança tan nets, que no dubtem a acceptar-lo com a veracitat” i amb que “El mal mentider, per contra, ens deixa en una situació inquietant.”,degut a que hi ha persones que que diuen mentires amb certs aires de lógica i per contra els mal mentiders no aportes versemblança a les seues afirmacion.Finalmen vull recoçar les meues paraules inicials dient que la mentira es troba mal si es diu de forma continuada i sistemática. També hi ha que dir que la mentira ningú la vol saber però cuan una persona la sap pot viure pitjor que abans,degut a que ara ja es concient d´una cosa que hubiera sigut millor no dir.
ResponEliminaLa mentida és un concepte que ha anat lligat des de sempre a l'home. Tot el món ha dit alguna mentida durant la seua vida.
ResponEliminaEn el que a mí respecta, crec que Joan Fuster amb aquest text ens ha explicat d'una manera original perquè sempre n'hi ha que dir la veritat, un altre motiu per a dir la veritat és que si sempre vas dient mentides tots els dies tens que estar pendent de que no et descobrisquen i per això és preferible dir la veritat, d'aquesta forma podrás estar relaxar-te.
En resum, dir mentides és molt fàcil, però, a la llarga no ix rentable.
"Les mentides, siguen greus o no, no arriben enlloc, perquè al cap i a la fi et van a agarrar, al no ser que sigues un mentider compulsiu que tens pràctica i sempre vas mentint a tot el món, però crec que encara que sigues un expert a mentir amb el pas del temps la gent es dóna compte que eres un mentider, perquè com diu el refrany: s'agarra abans a un mentider que a un coix. I a partir d'ací, és quan es comença a desconfiar de les persones.
ResponEliminaPense que algunes vegades no passa res per mentir, sempre que siguen mentides piadoses, però també pense que cal dir sempre la veritat. Si vols comptar quelcom a algú i no t'atrevixes a dir-li la veritat, i decidixes mentir-li, després si s'acaba assabentant, serà pitjor i el roín de tot, eres tu.
Així que crec que el millor que cal fer és anar sempre amb la veritat per davant, perquè així la gent confiarà en tu."
Apareixen moltes situacions a les nostres vides en les que es pot mentir o dir la veritat. Hi ha molts tipus de mentires, la mentira es pot utilitzar per a fer mal o per a fer el be, tot i que tinga coherència i estem segurs de que te credibilitat. Mentir no es una cosa fàcil hi ha que pensar bé el que vas a dir perquè si pensen que estas mentint sempre pensaran això de tu, moltes vegades cal dir la veritat abans de dir alguna cosa que no siga molt creible.
ResponEliminaHi ha que intentar no mentir a la gent que ens rodeja perque si no els dius la veritat a ells, a qui se la vas a dir?
En conclusió jo pense que en algunes ocasions cal dir la veritat encara que aquesta siga dura i hi ha que afrontar totes les coses que hem fet.
Apareixen moltes situacions a les nostres vides en les que es pot mentir o dir la veritat. Hi ha molts tipus de mentires, la mentira es pot utilitzar per a fer mal o per a fer el be, tot i que tinga coherència i estem segurs de que te credibilitat. Mentir no es una cosa fàcil hi ha que pensar bé el que vas a dir perquè si pensen que estas mentint sempre pensaran això de tu, moltes vegades cal dir la veritat abans de dir alguna cosa que no siga molt creible.
ResponEliminaHi ha que intentar no mentir a la gent que ens rodeja perque si no els dius la veritat a ells, a qui se la vas a dir?
En conclusió jo pense que en algunes ocasions cal dir la veritat encara que aquesta siga dura i hi ha que afrontar totes les coses que hem fet.
ELENA RODRIGO
La mentida és un recurs que freqüentment és utilizat per a eixir de situacions incòmodes o simplement per a aparençar quelcom que no s'és. Peró principalment són un mecanisme que té com a objectiu engañar.
ResponEliminaEstic d´acord amb l´autor del text ja que tots hem sigut víctima alguna vegada per alguna mentida, un exemple molt clar són els Reis Mags ja que, normalment, els pares “enganyem” als seus fills fent-los creure que aquestos reis donen la volta al món en una nit a lloms dels seus camells. El mateix es pot dir del Pare Noel o del Ratolinet Pérez. Peró aquestes mentides generen il•lusió i bons moments en família.
El que no es pot tolerar són les mentires que contribueixen a crear un món pitjor, com a exemple es pot posar als politics que, amb l´objectiu de mantener a la gent contenta i de guanyar els seus vots, són capaços de crear falses il´lusions mentre que es plenen les butxaques de diners. Es pot dir que ells són un exemple de “bon mentider” ja que amb les seues mentides són capaços de guanyar la confiança de milers i milers de persones.
Malauradament les mentides están molt presents en les nostres vides, posiblement en excés, i em de reflexionar sobre si el que ens diuen és veritat o no.
Les mentides són males perquè fan que els altres no tingan confiança en tu i bones perquè eviten fer mal als altres.
ResponEliminaL'amistat està basada en la confiança i aquesta és contrària totalment a la mentida, perquè si tu vols que l'altra persona crea en tu quan t'explica alguna cosa, que descobreixca que no és cert, no és la millor manera de fer-ho, i per tant, no s'estableix una amistat sòlida, ja que la confiança s'esvaeix.
Per contra, tampoc no podem dir sempre la veritat, ja que dir-la sempre podria ferir els sentiments de la gent que vols, que algú et diga que ets lleig no és un bon pas per establir una relació de parella o que la teua millor amiga et diga que en realitat tu no ho eres.
En conclusió dir la veritat és important però la mentida ajuda a no ferir els altres i dóna lloc a relacions socials fortes en aquest sentit.paula martin
Ana Capilla Villanueva:
ResponEliminaLa mentida sempre ha sigut un mitjà per aconseguir alguna cosa, mitjà que tots hem emprat en algun moment de la nostra vida. Tanmateix, mentir i mentir bé sòn coses ben diferents amb conseqüències diferents. Els mals mentiders sòn aquells als quals se'ls nota de seguida que no diuen la veritat. En aquestos casos, l'interlocutor pot fer dues coses: o recriminar-li que està mentint o seguir-li el corrent. Tant en un cas com en l'altre, aquestes dues persones no podran tindre mai una conversació fluida i espontània, ja que una d'elles desconfiarà de l'altra. Un altre cas sòn aquelles persones per les quals la mentida sembla una cosa natural, i per tant, poden passar per persones sinceres quan no ho sòn. El problema és que aquestes mentides, per molt ben construides que estiguen, s'acaben derrumbant, i més si aquesta persona es dòna compte de que la gent es creu els seus embustos. D'això es pot concloure que la mentida, siga bona o roïna, es descobreix més prompte que tard, i per tant no és un bon mitjà per entaular relacions amb altres persones.
Jo crec que les mentides no ens porten a ningú lloc. Hui en día n´hi ha molta gent que és dedica a mentir, a dir coses que no son veritat i pareixen reals,i tard o temprà se´l acaba descobrint la veritat, per tant si tu no dius mentides la gent confiarà més en tú. Pot ser que quan digues mentides no es donen conte o et creguen, però quan s´enteren de que els has mentit pot ser que ja no et cregen més i perguen confiança amb tu. Un altre cas es quan dius una mentida per ajudar a algú amic i no vols que els teus pares se enteren, perque la teua amiga ha dit que no se el pots dir a ningú aleshores le dius una petita mentida. En qualquier cas es millor no dir mentides peque pots arriscar moltes coses i a moltes persones per una xorrada, perque algú día eixira a la llum.
ResponEliminaComentari sobre l’assaig de Joan Fuster.
ResponEliminaEl món està ple de mentides…
Mentides piadoses i grans mentides que la gent diu a diari.
En uns casos es ment per a no fer dany a l’altre amb una veritat cruel o dura, i això no es honest però pense que està més justificat que les altres mentides, les quals tenen el propòsit de fer mal.
Sempre es tindría que anar amb la veritat per davant per propis principis teus aunque la veritat no siga el que volen o vols escoltar però pense que totes les veritats son constructives per a u mateix i ens permeten creixer com a persona.
Estic completament d’acord amb l’assaig de Joan Fuster en que si no saps mentir millor que no el fagas i que dir grans mentides es complicat i necessites una mica d’ingeni per tal de no contradir-te.
La qual cosa et farà posar-te en ridícul i que perdas tota fiabilitat o confianza que tingueren a tu.
Per això l’adequat es dir la veritat a més de que crec que tot el món té el dret de sapir-la.
Ana Olmo Ruiz.
Jorge Gascó Cortina:
ResponEliminaMentir és un acte de dubtosa moralitat però que per desgracia ocorre diariament. Malgrat que existeix la possibilitat de que descobrisquen la teua mentida i perdes la teua credibilitat, moltes persones menteixen per a donar una millor imatge de si mateixos. Altre problema és que la confiança és una cosa molt difícil de guanyar però que pot desaparèixer de sobte davant del descobriment d’una mentida que posa en dubte el si a partir d’aquell momento estàs dient la veritat. No obstant açò, de vegades mentim perquè la veritat no ésagradable o pots ferir els sentiments, enaquestos casos és difícil saber quina és la cosa a fer. Però a no ser que sàpies mentir, és millor dir la veritat encara que siga desagradable, i no arriscarse a perdre la confiança que tenen altres persones en tu. Ja que potser un dia necessites ajuda d’algú i no te la done perquè desconfia de tu.
Hui en dia moltes persones diuen mentides, pero el que és més sorprenent és la facilitat que tenen algunes de dir-les. Hi ha gent que menteix per conseguir alguna cosa sense donar-se que aixó se li pot donar la volta i posar-se encontra seu o que fa mal a alguna persona. Majoritàriament les mentides sempre solen eixir malament perquè en molts casos la persona que menteix no ho fa bé. Mentir bé és un dó que tenen poques persones i les altres sempre s'agafen. Com a conclusió jo aconselle no mentir perquè no fa be a ninguna persona i sempre hi ha que anar amb la veritat per davant.
ResponEliminaLAURA PALOMERO SERRANO 2ºBACH A