El text té la finalitat d’informar sobre la dramàtica mort d’un xiquet pel foc creuat al conflicte de Gaza. Es tracta d’un text aparegut en un diari, per la qual cosa diem que pertany a l’àmbit periodístic. Quant al gènere i el tipus de text, es tracta d’una notícia que narra el fet. No obstant, observem trets de subjectivitat que l’aproximen als gèneres d’opinió ja que en té certes característiques com ara les marques de modalització: crueltat més vergonyant, suplica, sisplau, petit Rami, només té 12 anys, l’home s’enfonsa, esgarrifoses imatges, etc., i un titular carregat d’indignació (La mort més cruel).
És un text escrit per a ser llegit, i l’emissor i el receptor no comparteixen ni el temps ni l’espai, raó per la qual podem afirmar que el text és diferit. Per tant, es tracta d’un text elaborat. Hi ha un únic emissor, per tant, el text és unilateral. D’altra banda, va adreçat a un públic ampli amb la intenció d’informar i orientar l’opinió del lector transmetent-li la pròpia indignació. Es tracta, doncs, d’un text multidireccional.
L’autor real és el periodista que signa el text, Alberto Cabeza, i el grau de modalització que hem comentat adés, ens fa veure un autor model indignat per les tragèdies que es produeixen en els conflictes bèl·lics. El lector real és la persona que llig el diari i el lector model seria una persona capaç d’indignar-se igual que ho fa l’autor.
L’emissor i el receptor no apareixen al text, raó per la qual no trobem dixi personal. Ja hem dit que la subjectivitat és manifesta en l’accentuada modalització. D’altra banda, tampoc no destaca la impersonalitat (hi trobem algunes construccions passives: van ser captades, van quedar atrapats…)
El text no té una única veu, sinó que, a més de la veu del locutor, hi trobem altre enunciador a través del discurs citat en estil directe (cridava desesperat: “Mort, mort”) i indirecte (suplica que sisplau cesse el foc).
Pel que fa a la variació lingüística, cal dir que es tracta d’una variant diacrònica actual. Està escrit en llengua estàndard, pròpia dels mitjans de comunicació, i no hi ha mostres de cap tipus de varietat diastràtica. La varietat diatòpica és l’occidental, concretament el valencià: cesse, xiquet, xicotet.
És un text escrit per a ser llegit, i l’emissor i el receptor no comparteixen ni el temps ni l’espai, raó per la qual podem afirmar que el text és diferit. Per tant, es tracta d’un text elaborat. Hi ha un únic emissor, per tant, el text és unilateral. D’altra banda, va adreçat a un públic ampli amb la intenció d’informar i orientar l’opinió del lector transmetent-li la pròpia indignació. Es tracta, doncs, d’un text multidireccional.
L’autor real és el periodista que signa el text, Alberto Cabeza, i el grau de modalització que hem comentat adés, ens fa veure un autor model indignat per les tragèdies que es produeixen en els conflictes bèl·lics. El lector real és la persona que llig el diari i el lector model seria una persona capaç d’indignar-se igual que ho fa l’autor.
L’emissor i el receptor no apareixen al text, raó per la qual no trobem dixi personal. Ja hem dit que la subjectivitat és manifesta en l’accentuada modalització. D’altra banda, tampoc no destaca la impersonalitat (hi trobem algunes construccions passives: van ser captades, van quedar atrapats…)
El text no té una única veu, sinó que, a més de la veu del locutor, hi trobem altre enunciador a través del discurs citat en estil directe (cridava desesperat: “Mort, mort”) i indirecte (suplica que sisplau cesse el foc).
Pel que fa a la variació lingüística, cal dir que es tracta d’una variant diacrònica actual. Està escrit en llengua estàndard, pròpia dels mitjans de comunicació, i no hi ha mostres de cap tipus de varietat diastràtica. La varietat diatòpica és l’occidental, concretament el valencià: cesse, xiquet, xicotet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada