El text que ara comentaré és un extracte d’un article titulat Em sent indi, escrit per Josep Pitarch i publicat al setmanari EL PUNT.
[RESUM]
L’eix temàtic del text és la lluita dels països oprimits pel manteniment de la identitat pròpia. Hi trobem altres motius secundaris: la identificació de l’autor amb els indis de les pel·lícules de l’oest, el colonialisme dels països europeus i els EUA sobre Amèrica del Sud, el nomenament de Nina Pekari com a ministra i la defensa de les llengües de l’Equador. El títol és de caràcter remàtic i en principi no conté el tema. No obstant això, després de llegir el text ens adonem que el títol expressa el sentiment de solidaritat de l’autor amb els pobles indis.
L’estructura textual és expositivoargumentativa: comença amb un motiu que serveix com a introducció del tema (les pel·lícules d’indis i vaquers), segueix amb l’exposició dels fets (situació dels pobles indígenes) i dels arguments (recuperació del poder indígena) i acaba amb una conclusió que enllaça amb el títol per la identificació que fa del triomf indigenista amb el poble valencià). D’altra banda, podem dir que l’estructura temàtica és circular ja que comença manifestant la simpatia capa als indis i acaba de la mateixa manera quan els compara amb els valencians.
El text presenta una progressió temàtica de tema constant quan parla de les pel·lícules i després continua amb una progressió lineal que fa que cada rema d’una oració passe a ser el tema de la següent.
Aquest text pertany a l’àmbit d’ús periodístic (publicat al setmanari EL PUNT amb data 1-01-2003). L’autor, Josep Pitarch, ha fet servir com a gènere discursiu l’article d’opinió. Es tracta d’un tipus de text expositivoargumentatiu que, com ja hem vist, exposa uns fets i uns arguments amb la finalitat d’orientar l’opinió i la conducta del lector a favor dels pobles indígenes.
Quant al canal, és un text escrit per a ser llegit, i diferit ja que l’emissor i el receptor no comparteixen ni el temps ni l’espai. Hi ha un únic emissor, per tant, el text és unilateral. D’altra banda, va adreçat a un públic ampli amb la intenció d’informar i orientar l’opinió del lector transmetent-li la pròpia indignació. Es tracta, doncs, d’un text multidireccional.
L’autor real és Josep Pitarch. Els lectors reals som nosaltres, els que en fem el comentari i qualsevol persona que llegesca el text, mentre que el lector model són els lectors del setmanari EL PUNT que suposadament s’han de sentir identificats amb les inquietuds de l’autor model, una persona compromesa amb la lluita per la llibertat dels pobles i coneixedora de la realitat sociolingüística valenciana.
Per ser un text argumentatiu, és destacable la forta presència dels participants a través dels díctics de primera persona singular (veig, em pose, solidaritze) al començament del text per a deixar clara la seua posició favorable als indis i díctics de primera persona plural inclusius (ens, nostre) al final quan s’adreça als valencians.
Encara que la presència de l’emissor és forta, també hi trobem algun cas d’impersonalitat com ara el verb haver-hi impersonal (línies 3 i 15).
Pel que fa a la polifonia, sols hi ha una veu, la del locutor (l’autor real, Josep Pitarch).
Quant a la variació diacrònica, es tracta d’un text actual sense cap altre tret destacable. Respecte a la variació diastràtica i diafàsica, cal dir que el text està escrit en llengua estàndard, pròpia dels mitjans de comunicació encara que apareixen algunes expressions col·loquials (“n’hi moren com a mosques”) i no hi trobem cap tipus de variant social ni registres especialitzats.
L’estructura textual és expositivoargumentativa: comença amb un motiu que serveix com a introducció del tema (les pel·lícules d’indis i vaquers), segueix amb l’exposició dels fets (situació dels pobles indígenes) i dels arguments (recuperació del poder indígena) i acaba amb una conclusió que enllaça amb el títol per la identificació que fa del triomf indigenista amb el poble valencià). D’altra banda, podem dir que l’estructura temàtica és circular ja que comença manifestant la simpatia capa als indis i acaba de la mateixa manera quan els compara amb els valencians.
El text presenta una progressió temàtica de tema constant quan parla de les pel·lícules i després continua amb una progressió lineal que fa que cada rema d’una oració passe a ser el tema de la següent.
Aquest text pertany a l’àmbit d’ús periodístic (publicat al setmanari EL PUNT amb data 1-01-2003). L’autor, Josep Pitarch, ha fet servir com a gènere discursiu l’article d’opinió. Es tracta d’un tipus de text expositivoargumentatiu que, com ja hem vist, exposa uns fets i uns arguments amb la finalitat d’orientar l’opinió i la conducta del lector a favor dels pobles indígenes.
Quant al canal, és un text escrit per a ser llegit, i diferit ja que l’emissor i el receptor no comparteixen ni el temps ni l’espai. Hi ha un únic emissor, per tant, el text és unilateral. D’altra banda, va adreçat a un públic ampli amb la intenció d’informar i orientar l’opinió del lector transmetent-li la pròpia indignació. Es tracta, doncs, d’un text multidireccional.
L’autor real és Josep Pitarch. Els lectors reals som nosaltres, els que en fem el comentari i qualsevol persona que llegesca el text, mentre que el lector model són els lectors del setmanari EL PUNT que suposadament s’han de sentir identificats amb les inquietuds de l’autor model, una persona compromesa amb la lluita per la llibertat dels pobles i coneixedora de la realitat sociolingüística valenciana.
Per ser un text argumentatiu, és destacable la forta presència dels participants a través dels díctics de primera persona singular (veig, em pose, solidaritze) al començament del text per a deixar clara la seua posició favorable als indis i díctics de primera persona plural inclusius (ens, nostre) al final quan s’adreça als valencians.
Encara que la presència de l’emissor és forta, també hi trobem algun cas d’impersonalitat com ara el verb haver-hi impersonal (línies 3 i 15).
Pel que fa a la polifonia, sols hi ha una veu, la del locutor (l’autor real, Josep Pitarch).
Quant a la variació diacrònica, es tracta d’un text actual sense cap altre tret destacable. Respecte a la variació diastràtica i diafàsica, cal dir que el text està escrit en llengua estàndard, pròpia dels mitjans de comunicació encara que apareixen algunes expressions col·loquials (“n’hi moren com a mosques”) i no hi trobem cap tipus de variant social ni registres especialitzats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada