Els factors polítics
Els factors polítics són els més esmentats com a causa per la qual les llengües desapareixen en moltes comunitats arreu del món. Històricament, dos fets han afectat dràsticament la diversitat lingüística. D’una banda, la colonització del «nou» món, que va donar lloc a l’ús gairebé exclusiu de les llengües europees en situacions de prestigi a Amèrica i a l’Àfrica –en el sistema educatiu, l’administració pública, la religió i, més tard, en els mitjans de comunicació–. L’ocupació europea dels nous territoris no tan sols va donar pas a la colonització cultural: la llengua dels poderosos, és a dir, la dels ocupants, va passar a ser la prestigiosa i això va comportar una pèrdua significativa de llengües que no tenien poder.
A més, com a conseqüència de la creació d’estats a Europa, la idea d’«un estat, una llengua» es va estendre ràpidament. Aquesta política no tan sols va afectar un gran nombre de llengües menys poderoses a Europa, sinó que també va comportar l’ús exclusiu per a les funcions formals de les llengües estatals dels colonitzadors a les colònies.
Arran d’això, la colonització va produir una pressió política enorme per deixar de parlar les llengües locals a Austràlia, a gairebé tot l’Amèrica del Nord i a moltes regions de l’Amèrica del Sud i de l’Àfrica. Tot i que la colonització de cadascun d’aquests territoris va seguir camins diferents i els resultats també van ser diferents, tenen en comú la subjugació i l’assimilació lingüística de la població local per part dels colonitzadors.
A causa d’aquests episodis històrics, actualment els governs adopten mesures polítiques que afecten en gran mesura el futur de moltes llengües: l’estatus de les diferents llengües es veu afectat per si aquestes llengües s’han declarat oficials o no, i, per tant, per si s’utilitzen en l’educació, l’administració pública i els mitjans de comunicació.
(Extret d’Esti AMORRORTU i altres (2005), Informe sobre les llengües del món.
Síntesi, UNESCO Etxea/Centre UNESCO de Catalunya/Angle Editorial, Barcelona, pp. 97-99)Adaptació
Els factors polítics són els més esmentats com a causa per la qual les llengües desapareixen en moltes comunitats arreu del món. Històricament, dos fets han afectat dràsticament la diversitat lingüística. D’una banda, la colonització del «nou» món, que va donar lloc a l’ús gairebé exclusiu de les llengües europees en situacions de prestigi a Amèrica i a l’Àfrica –en el sistema educatiu, l’administració pública, la religió i, més tard, en els mitjans de comunicació–. L’ocupació europea dels nous territoris no tan sols va donar pas a la colonització cultural: la llengua dels poderosos, és a dir, la dels ocupants, va passar a ser la prestigiosa i això va comportar una pèrdua significativa de llengües que no tenien poder.
A més, com a conseqüència de la creació d’estats a Europa, la idea d’«un estat, una llengua» es va estendre ràpidament. Aquesta política no tan sols va afectar un gran nombre de llengües menys poderoses a Europa, sinó que també va comportar l’ús exclusiu per a les funcions formals de les llengües estatals dels colonitzadors a les colònies.
Arran d’això, la colonització va produir una pressió política enorme per deixar de parlar les llengües locals a Austràlia, a gairebé tot l’Amèrica del Nord i a moltes regions de l’Amèrica del Sud i de l’Àfrica. Tot i que la colonització de cadascun d’aquests territoris va seguir camins diferents i els resultats també van ser diferents, tenen en comú la subjugació i l’assimilació lingüística de la població local per part dels colonitzadors.
A causa d’aquests episodis històrics, actualment els governs adopten mesures polítiques que afecten en gran mesura el futur de moltes llengües: l’estatus de les diferents llengües es veu afectat per si aquestes llengües s’han declarat oficials o no, i, per tant, per si s’utilitzen en l’educació, l’administració pública i els mitjans de comunicació.
(Extret d’Esti AMORRORTU i altres (2005), Informe sobre les llengües del món.
Síntesi, UNESCO Etxea/Centre UNESCO de Catalunya/Angle Editorial, Barcelona, pp. 97-99)Adaptació
COMENTARI DE LA COHERÈNCIA I PART DE LA CARACTERITZACIÓ DEL TEXT: “ELS FACTORS POLÍTICS”
ResponEliminaEl text, titulat “Els factors polítics”, és un fragment d` “Informe sobre les llengües del món” , d´Esti AMORROTIU i altres.
El resum del text pot sér el següent:
La política està molt lligada a la llengüa. Amb les colonitzacions les llengües autóctones dels països conquistats despareixen de l´àmbit públic a favor de la llengüa del colonitzador. Amés la creació d´estats europeus amb la ideia d´”un estat , una llengüa”, va suposar la fi de les llengües menys poderoses al propi estat i a les colònies d´aquest. Actualment els governs estableixen mesures polítiques sobre si una llengüa es declara oficial o no.
El tema principal del text és la relació de la política amb la desaparició de les llengües menys poderoses. Per tant, diem que el títol és temátic. Els motius secundaris serien la colonització i la creació d´estats a Europa com a causes d´aquestes desaparicions, i les mesures polítiques que enguany afecten al futur de les llengües.
L´estructura del test sería la següent:
• Introducció (lín.1-2): Els factors polítics causen la desaparició de llengües.
• Exposició (lín. 2-21): Les colonitzacions i la creació d´estats europeus han suposat la implantació de les llengües més poderoses, les dels colonitzadors, per damunt de les autóctones.
• Conclusió (lín. 21-26): Per aquestes raons s´estàn portant endavant mesures per controlar i establir el futur de les llengües.
L´estructura del text és anticlimàtica, perque ens exposa la ideia principal a la introducció del text, i de progessió constant perque està parlant sempre de les causes polítiques que provoquen el fenómen de la substitució de les llengües.
Amés podriem dir que té una estructura de causa conseqúència perque primer explica les raons per les quals les llengües desapareixen (causes) i després explica que aquests episodis han portat als governs a prendre mesures (conseqüència).
El text és un fragment adaptat de l´”Informe sobre les llengúes del món” escrit per Esti Amorrotiu i altres.
El text pertany a l´àmbit acadèmic i és principalment expositiu. El génere sería un informe. La seua intenció més destacada és la d´informar el lector sobre la situación d´opressió de determinades llengües que han desaparegu. Aixì com informar de les causes d´aquest fenómen en relació amb la política i les conseq¨`encies actuals, també polítiques.
Quant al canal, es tracta d´un text elaborat en un grau alt (escrit per a ser llegit) i és diferit perque l´autor i el lector no es troven al mateix temps. El text és multidireccional perquè està escrit per a diversos lectors, i unilateral perquè sols trobem una veu, un enunciador, en aquest fragment.
Els autors reals del text són Esti Amorrotiu I alters. L´autor model podria ser l´autor real, però si concreten més sería algú interesat en les llengües i els procesos de sustitució d´aquestes relacionats amb la política. El lector model sería lgú igualment interesat en el tema del text, però el lector real és qualsevol persona.
El text es caracteritza sobretot per la manca de referència als participants, es a dir, per la impersonalitat. Trobem diversos eixemples com ara: “es va estendre”(lín.12), o “s´han declarat” (lín. 25) que sería una oració pasiva reflexa.
Veiem també una marca de polifonía explícita, d´intertextualitat, en la ideia “un estat, una llengüa” (lín. 11i 12) que fa referencia al “lema” dels nacionalismes i les cracions d´estats que volíen unir la unificació territorial a la cultural.
Quant a la varietat diacrònica del text diem que està escrit en una varietat actual. Pel que fa a la varietat diafàsica i diastràtica és estàndard, sense presència de mots coloquials, ni propis d´argot. Trobem poques paraules més espetcialitzades com “sobjugació”(lín. 20). La varietat diatòpica sería oriental per l´utilització de paraules com “gairebé”, encara que no trobem cap forma verbal que ens fasa afirmar-lo rotundament.
COHERÉNCIA I CARACTERITZACIÓ DEL TEXT "ELS FACTORS POLÍTICS"
ResponEliminaEl text que ara comentaré és un estracte de l’ “Informe sobre les llengües del món”, de l’editorial “Angle” i escrit per Amorrortu i altres a Barcelona a l’any 2005.
El resum del text és el següent. Els factors polítics són acusats per la desaparició de llengües arreu del món. Aquesta realitat ha sigut causada per dos fets histórics: la colonització del nou món i la creació d’ Estats europeus que reivindiquen el nacionalisme (“un estat, una llengua”). Actualment, els governs adopten mesures sobre el futur de moltes llengües, que poden ser declarades oficials o no.
L’ex temàtic del text és la desaparició de moltes llengües mundials degut als factors polítics. Les idees secundàries serien: l’anomenament dels dos fets històrics (colonització i creació dels estats), amb la respectiva colonitzaciò cultural, pèrdua de les llengües sense poder, llocs afectats per la pressió política (Austràlia, les Amériques, l’ Àfrica…) i la utilització de les llengües en l’àmbit educatiu, administratiu i comunicatiu. El títol és temàtic, i a més parcial, ja que conté el tema del text, i per tant, mostra objectivitat.
L’estructura textual és expositiva, ja que comença amb l’exposició de la desapariciò de les llengües per causa de la política, continúa amb l’explicació dels dos fets històrics i conclou amb la situación actual de les llengües i cóm es trobaràn en el futur.
L’estructura temática és circular, ja que el tema de la política i els governs (causants de la desaparició de les llengües autóctones), apareix en la introducció i al final del text. La progressió temática és de temes diversos, ja que durant tot el text, les oracions presenten una informaciò independent de les altres, i no segueixen un encadenament. Encara que al primer i al tercer paràgraf tracta el tema de la colonitzaciò.
Quant a la finalitat del text, és informar, d’entrada, dels fets històrics (polítics) que han afectat al manteniment de les llengües autóctones, i també de les mesures que están adoptant-se a l’àmbit lingüístic de cada país. Encara que és patent l’acusació que es fa cap a la política i que orienta la nostra opinió sobre la desaparició de les llengües, es tracta d’un text expositiu.
El text pertany a l’àmbit d’ús académic, i es tracta, concretament, d’un informe sobre les llengües mundials, escrit per Amorrortu i altres autors catalans, i dirigit pel centre UNESCO de Catalunya.
Pel que fa al canal, és un text per a ser llegit. L’autor i els lectors no comparteixen ni el temps ni l’espai comunicatiu, per tant és un text diferit. És unilateral perqué, a pesar d’estar escrit per diversos autors, al text tan sols s’identifica una sola veu (no hi ha cap marca de pluralitat); és multidireccional perqué es dirigix als lectors del text (tots els que el lligen).
Respecte als participants, l’autor model coincideix amb l’autor real (encara que, degut a l’objectivitat del text, no es manifesta cap opinió de l’autor real). D’altra banda, el lector real será aquell que llitja el text (qualsevol persona) i el lector model, aquell que estiga interesat en la situación mundial de les llengües o els propis afectats de la desaparició de la seua llengua.
Al text trobem, a més de la veu de l’emissor, altres veus del discurs a través de la intertextualitat, com “un estat, una llengua”(veu que fa referencia a l’espérit independentista de les colónies ocupades pels europeus).
Respecte a la presencia de l’autor en el text, no hi ha marques díctiques que indiquen l’opinió de l’emissor (es tracta d’un text expositiu, d’informació plenament objectiva). En canvi, sí que hi trobem marques d’impersonalitat com “ La idea d’un estat, una llengua es va estendre” o “per si s’utilitzen en l’educaciò” (construccions amb el “se” impersonal) amb les quals, l’autor dóna més objectivitat i mostra una informaciò més verosímil i creïble.
Pel que fa a la variació lingüística, el text mostra una variant diacrónica actual. Respecte a la variació diafàsica i diastràtica, l’autor utilitza un registre estàndard, fora d’alguns termes que indiquen la seua especialitzaciò en el tema (que és històric i lingüístic), com “tenen en comú la subjugaciò”, o els territoris on es produeix una pressiò politica (“Austràlia”, “tot l’Amèrica del Nord”). Quant a la varietat geográfica, el terme “gairebé” pot tractar-se d’una marca léxica oriental. També a la signa del text es fa referéncia a la UNESCO de Catalunya, i per aixó podríem estar parlant d’un text de variant diatópica oriental.