Els factors polítics

Els factors polítics

Els factors polítics són els més esmentats com a causa per la qual les llengües desapareixen en moltes comunitats arreu del món. Històricament, dos fets han afectat dràsticament la diversitat lingüística. D’una banda, la colonització del «nou» món, que va donar lloc a l’ús gairebé exclusiu de les llengües europees en situacions de prestigi a Amèrica i a l’Àfrica –en el sistema educatiu, l’administració pública, la religió i, més tard, en els mitjans de comunicació–. L’ocupació europea dels nous territoris no tan sols va donar pas a la colonització cultural: la llengua dels poderosos, és a dir, la dels ocupants, va passar a ser la prestigiosa i això va comportar una pèrdua significativa de llengües que no tenien poder.
A més, com a conseqüència de la creació d’estats a Europa, la idea d’«un estat, una llengua» es va estendre ràpidament. Aquesta política no tan sols va afectar un gran nombre de llengües menys poderoses a Europa, sinó que també va comportar l’ús exclusiu per a les funcions formals de les llengües estatals dels colonitzadors a les colònies.
Arran d’això, la colonització va produir una pressió política enorme per deixar de parlar les llengües locals a Austràlia, a gairebé tot l’Amèrica del Nord i a moltes regions de l’Amèrica del Sud i de l’Àfrica. Tot i que la colonització de cadascun d’aquests territoris va seguir camins diferents i els resultats també van ser diferents, tenen en comú la subjugació i l’assimilació lingüística de la població local per part dels colonitzadors.
A causa d’aquests episodis històrics, actualment els governs adopten mesures polítiques que afecten en gran mesura el futur de moltes llengües: l’estatus de les diferents llengües es veu afectat per si aquestes llengües s’han declarat oficials o no, i, per tant, per si s’utilitzen en l’educació, l’administració pública i els mitjans de comunicació.

(Extret d’Esti AMORRORTU i altres (2005), Informe sobre les llengües del món.
Síntesi, UNESCO Etxea/Centre UNESCO de Catalunya/Angle Editorial, Barcelona, pp. 97-99)Adaptació

Examen 2n Batxiller

Al proper examen, com ja sabeu, haureu de fer el comentari de la coherència i l'adequació (fins al pun 7 del guió). Hi haurà una o dues preguntes sobre procediments de condensació i d'ampliació de la informació i pronoms febles.

Heus ací algunes recomanacions per al comentari:

-Ja saps: fes bona lletra, deixa marges, separa els paràgrafs i subratlla les paraules principals del teu text.

-Vigila la gramàtica i especialment l'ortografia de les paraules habituals

-Usa correctament els recursos d'ampliació (els hem estudiats en classe)

-Procura fer frases ordenades i senzilles (recorda que estàs fent un text expositiu que ha de caracteritzar-se principalment per la claredat).

-No digues coses que no saps amb seguretat o que no pots justificar (quan alguna afirmació no es pot justificar, segurament és falsa)

-És preferible fer un comentari més modest i clar que no un de complex inintel·ligible

EM SENT INDI (Un comentari de la coherència i l'adequació)

El text que ara comentaré és un extracte d’un article titulat Em sent indi, escrit per Josep Pitarch i publicat al setmanari EL PUNT.

[RESUM]

L’eix temàtic del text és la lluita dels països oprimits pel manteniment de la identitat pròpia. Hi trobem altres motius secundaris: la identificació de l’autor amb els indis de les pel·lícules de l’oest, el colonialisme dels països europeus i els EUA sobre Amèrica del Sud, el nomenament de Nina Pekari com a ministra i la defensa de les llengües de l’Equador. El títol és de caràcter remàtic i en principi no conté el tema. No obstant això, després de llegir el text ens adonem que el títol expressa el sentiment de solidaritat de l’autor amb els pobles indis.
L’estructura textual és expositivoargumentativa: comença amb un motiu que serveix com a introducció del tema (les pel·lícules d’indis i vaquers), segueix amb l’exposició dels fets (situació dels pobles indígenes) i dels arguments (recuperació del poder indígena) i acaba amb una conclusió que enllaça amb el títol per la identificació que fa del triomf indigenista amb el poble valencià). D’altra banda, podem dir que l’estructura temàtica és circular ja que comença manifestant la simpatia capa als indis i acaba de la mateixa manera quan els compara amb els valencians.
El text presenta una progressió temàtica de tema constant quan parla de les pel·lícules i després continua amb una progressió lineal que fa que cada rema d’una oració passe a ser el tema de la següent.
Aquest text pertany a l’àmbit d’ús periodístic (publicat al setmanari EL PUNT amb data 1-01-2003). L’autor, Josep Pitarch, ha fet servir com a gènere discursiu l’article d’opinió. Es tracta d’un tipus de text expositivoargumentatiu que, com ja hem vist, exposa uns fets i uns arguments amb la finalitat d’orientar l’opinió i la conducta del lector a favor dels pobles indígenes.
Quant al canal, és un text escrit per a ser llegit, i diferit ja que l’emissor i el receptor no comparteixen ni el temps ni l’espai. Hi ha un únic emissor, per tant, el text és unilateral. D’altra banda, va adreçat a un públic ampli amb la intenció d’informar i orientar l’opinió del lector transmetent-li la pròpia indignació. Es tracta, doncs, d’un text multidireccional.

L’autor real és Josep Pitarch. Els lectors reals som nosaltres, els que en fem el comentari i qualsevol persona que llegesca el text, mentre que el lector model són els lectors del setmanari EL PUNT que suposadament s’han de sentir identificats amb les inquietuds de l’autor model, una persona compromesa amb la lluita per la llibertat dels pobles i coneixedora de la realitat sociolingüística valenciana.

Per ser un text argumentatiu, és destacable la forta presència dels participants a través dels díctics de primera persona singular (veig, em pose, solidaritze) al començament del text per a deixar clara la seua posició favorable als indis i díctics de primera persona plural inclusius (ens, nostre) al final quan s’adreça als valencians.

Encara que la presència de l’emissor és forta, també hi trobem algun cas d’impersonalitat com ara el verb haver-hi impersonal (línies 3 i 15).

Pel que fa a la polifonia, sols hi ha una veu, la del locutor (l’autor real, Josep Pitarch).

Quant a la variació diacrònica, es tracta d’un text actual sense cap altre tret destacable. Respecte a la variació diastràtica i diafàsica, cal dir que el text està escrit en llengua estàndard, pròpia dels mitjans de comunicació encara que apareixen algunes expressions col·loquials (“n’hi moren com a mosques”) i no hi trobem cap tipus de variant social ni registres especialitzats.

Examen 1r Batxiller

Recordeu:
L’examen tindrà les següents parts:
-alguna pregunta sobre la lírica dels trobadors
-comentari d’un text d’Ausiàs Marc
-traducció (recuperació de l’anterior)
Per als trobadors: Repasseu els apunts de classe
Per al comentari:
-Context: Es tracta de situar l’autor en el seu temps i el text en el conjunt de l’obra de Marc
-Contingut: Localització i explicació dels temes principals que apareixen al text (important)
-Estructura: a)Explicació de l’estructura del poema seguint el model vist en classe: la comparació i la tornada amb els seus trets (important). b)Mètrica i rima
Per a la traducció: Pareu especial atenció a les perífrasis d’obligació i probabilitat.

Un comentari de l'adequació del text de la pàgina 98

El text té la finalitat d’informar sobre la dramàtica mort d’un xiquet pel foc creuat al conflicte de Gaza. Es tracta d’un text aparegut en un diari, per la qual cosa diem que pertany a l’àmbit periodístic. Quant al gènere i el tipus de text, es tracta d’una notícia que narra el fet. No obstant, observem trets de subjectivitat que l’aproximen als gèneres d’opinió ja que en té certes característiques com ara les marques de modalització: crueltat més vergonyant, suplica, sisplau, petit Rami, només té 12 anys, l’home s’enfonsa, esgarrifoses imatges, etc., i un titular carregat d’indignació (La mort més cruel).
És un text escrit per a ser llegit, i l’emissor i el receptor no comparteixen ni el temps ni l’espai, raó per la qual podem afirmar que el text és diferit. Per tant, es tracta d’un text elaborat. Hi ha un únic emissor, per tant, el text és unilateral. D’altra banda, va adreçat a un públic ampli amb la intenció d’informar i orientar l’opinió del lector transmetent-li la pròpia indignació. Es tracta, doncs, d’un text multidireccional.
L’autor real és el periodista que signa el text, Alberto Cabeza, i el grau de modalització que hem comentat adés, ens fa veure un autor model indignat per les tragèdies que es produeixen en els conflictes bèl·lics. El lector real és la persona que llig el diari i el lector model seria una persona capaç d’indignar-se igual que ho fa l’autor.
L’emissor i el receptor no apareixen al text, raó per la qual no trobem dixi personal. Ja hem dit que la subjectivitat és manifesta en l’accentuada modalització. D’altra banda, tampoc no destaca la impersonalitat (hi trobem algunes construccions passives: van ser captades, van quedar atrapats…)
El text no té una única veu, sinó que, a més de la veu del locutor, hi trobem altre enunciador a través del discurs citat en estil directe (cridava desesperat: “Mort, mort”) i indirecte (suplica que sisplau cesse el foc).
Pel que fa a la variació lingüística, cal dir que es tracta d’una variant diacrònica actual. Està escrit en llengua estàndard, pròpia dels mitjans de comunicació, i no hi ha mostres de cap tipus de varietat diastràtica. La varietat diatòpica és l’occidental, concretament el valencià: cesse, xiquet, xicotet.