El text respon a una variant diacrònica actual ja que no hi trobem marques lingüístiques que ens facen pensar el contrari.
Està escrit en llengua estàndard, encara que la relació de proximitat que entre emissor i receptor delata la dixi personal (tu o vosaltres), les preguntes retòriques i la interjecció (vinga!) li donen un estil informal, que l’acosta al registre col·loquial. Encara que no trobem formes d’argot, el que acabe de dir em fa pensar que el text està destinat a un públic jove/infantil.
Pel que fa a la varietat geográfica, es tracta de la varietat occidental de la llengua –en concret, valencià- , la qual cosa observem en l’ús del possessiu “la teua” i els morfemes de present “espere”...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada