Text argumentatiu sobre les Falles (4t ESO)

Ací podeu publicar els vostres textos sobre les Falles

2n Batxiller Examen 2a Avaluació

EXAMEN 2a AVALUACIÓ
MODEL D'EXAMEN I RECOMANCIONS

A. COMPRENSIÓ DEL TEXT

1. Descriure el tema i les parts bàsiques del text.
Cal dir el tema (amb un substantiu abstracte i en un grup nominal), l’estructura externa (paràgrafs), l’estructura interna: localitzar les parts (introducció, desenvolupament, conclusió), justificar-les o dir-ne el contingut.

EXEMPLE
El text està format externament per … paràgrafs. L’estructura interna és la pròpia del tipus de tex …………………………. :1. Introducció, presentació… (digueu paràgrafs o línies). Justifiqueu per què és la introducció o digueu-ne el contingut.2. Exposició, argumentació, desenvolupament… (digueu paràgrafs o línies). Justifiqueu per què és l’exposició… o digueu-ne el contingut.3. Conclusió, desenllaç… (digueu paràgrafs o línies). Justifiqueu per què és la conclusió o digueu-ne el contingut.

2. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.

Recordeu: seleccioneu la informació més important (elimineu dades, exemples, reformulacions, parèntesis…) i reescriviu les oracions seleccionades fent-les més curtes. No introduïu altres veus (el text diu, l’autor pensa…)

3. Identificar la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.
Cal dir el bloc dialectal geogràfic (occidental / oriental) i, si és possible, el dialecte (valencià, balear, català central…), i justificar la resposta amb exemples del text (el tipus de tret i l’exemple).

EXEMPLE
Es tracta d’una varietat geogràfica occidental; en concret, el dialecte valencià. Els trets que ho demostren són: presents de subjuntiu amb desinència –e (exemples), possessiu femenins amb U (meua, seua…) i lèxic específic com xiquet, pardal, granera…

4. Identificar les veus del discurs.

Cal dir l’autor real i tractar de descriure l’autor model a partir de les deduccions que podem fer del text. De la mateixa manera hem d’observar a qui va dirigit el text, és a dir, el lector model (pot ser molt general o pot ser un grup social més concret (els valencians, les dones, els estudiants…).D’altra banda, cal localitzar les diverses veus –la polifonia- , a banda del locutor, i explicar breument com han estat introduïdes al text (estil directe, indirecte, intertextualitat…)

EXEMPLEL’autor real és el periodista/l’escriptor/la persona que signa el text, Alberto Cabeza, i el grau de modalització ens fa veure un autor model indignat per les tragèdies que es produeixen en els conflictes bèl·lics. El lector real és la persona que llig el diari/la revista/el llibre i el lector model seria una persona capaç d’indignar-se igual que ho fa l’autor.El text no té una única veu, sinó que, a més de la veu del locutor, hi trobem altre enunciador a través del discurs citat en estil directe (cridava desesperat: “Mort, mort”) i indirecte (suplica que sisplau cesse el foc).

B. ANÀLISI LINGÜÍSTICA DEL TEXT

1. Qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia: distinció entre vocals ober­tes i tancades (o/e).
-Sordes: c, ç, ss, x, tx, ig i la s quan no va entre vocals-Sonores: g, j, tg, tj i la s entre vocals.

2. Qüestions sobre l’ús dels temps verbals: alteració de les referències tempo­rals d’un fragment (ex.: de present a passat, de passat a present).

Recordeu: si és de present a passat, convertiu els presents en pretèrits perifràstics (va dir, vaig pensar, vam esperar…) i si descriu, en preterit imperfet (era, tenia, semblava…); si és de passat a present i alguna forma no la sabeu, busqueu un altre verb més conegut del mateix grup i conjugueu-lo igual (per exemple, per conjugar el verb seure, use el verb creure)

3. Qüestions sobre aspectes sintàctics i discursius: mecanismes gramaticals de refe­rència (pronoms febles, connectors i dixi).

Recordeu, per localitzar l’antecedent del pronom EN, cal fer-se preguntes que comencen per DE (en tenen, de què?; en tornen, d’on?; en parlen, de qui?). El pronom EN pot ser CD, CRV, CC.

4. Qüestions de lèxic, semàntica: definir o donar un sinònim, un antònim, hiperònim o un hipònim de mots o termes extrets del text.
Els siònims, moltes vegades, podreu trobar-los al text.


C. EXPRESSIÓ I REFLEXIÓ CRÍTICA
1. Temes de literatura 9 i 10.
2. Redacció

Per a la redacció de qualsevol resposta, penseu bé què voleu dir; penseu-vos cada oració abans d’escriure-la i assegureu-vos que s’entén.Evitem les faltes habituals.-Ortografia: és, són, emissor, la utilització, l’ús; la intertextualitat, la intenció, la impressió (no s’apostrofen).- Sintaxi: en els relatius amb preposició useu el qual (del qual, en la qual, pels quals, al qual, entre els quals, de les quals… I si no té preposició useu QUE.
Atenció a les perífrasis d’obligació peronal: he de fer, hem de comentar, havien de treballar… (no hem de dir tinc que, teníem que, tindran que…). I perífrasis d’obligació impersonal: cal, caldrà, calia… (no hem de dir hi ha que, n’hi havia que…)

Activitat 2n Batxiller per a les vacances

Diccionari per a ociosos. Joan Fuster

Heus ací l'assaig titulat Mentir del llibre Diccionari per a ociosos de Joan Fuster. Llegeix-lo i escriu un text de 150 paraules en què dones la teua opinió respecte al tema tractat.

MENTIR

Mentir bé és un art molt difícil, que poques persones arriben a practicar amb solvència i dignitat. Abunden els mentiders; però, en general, són mals mentiders: se’ls coneix que menteixen. Un infundi no hauria de ser honorablement qualificat de mentida sinó quan és perfecte: quan presenta una aparença justa de veritat. Per això sempre resulta preferible de dir la veritat, la pròpia i exacta veritat, en el cas que siguem incapaços d’inventar mentides invulnerables. Les mentides poc convincents, de més a més, tenen el desavantatge de desacreditar aquell qui les propala. En l’ordre de les relacions normals d’home a home, el principi de «credibilitat» és essencial: hem de «creure» el nostre interlocutor perquè sigui possible d’entendre’ns-hi. El mentider, el bon mentider, es fa creure: el seu falsejament de fets o d’idees s’ofereix amb uns aires de versemblança tan nets, que no dubtem a acceptar-lo com a veracitat. Amb un bon mentider ens podem entendre —o malentendre —, i, encara que en sortim perdent, el tràmit serà còmode i simpàtic. El mal mentider, per contra, ens deixa en una situació inquietant. Sabem que està mentint-nos, i no podem «creure’l»: li retirem la nostra confiança. Amb ell ni hi ha res a fer: la relació resulta penosa, queda viciada des de l’origen, s’estableix —si s’estableix— sobre bases fictícies per ambdues parts. Una bona mentida val per una veritat. I, repeteixo, «mentir bé» exigeix tants i tan rigorosos dots d’imaginació i de malícia, que les persones no proveïdes d’una tal genialitat hauríem de desistir-ne i procurar ser verídics sempre i per principi. Encara que dir la veritat sigui o ens sigui desagradable. En aquest punt, com en molts d’altres, la «utilitat» dóna raó als moralistes més repatanis.

Recorda els objectius de millora:

-Planifica el text: pensa'n les tres parts (com faràs la introducció? quines idees i arguments plantejaràs en el desenvolupament? i en la conclusió?) No comences amb locucions del tipus de "en la meua opinió"

-Pensa't bé cada oració i para atenció als signes de puntuació. Acaba les oracions amb un punt.

-Atenció a les possibles faltes, ja siguen paraules habituals o aparegudes al text.

Enllaç amb informació Selectivitat: últims exàmens, models...

Ací teniu l'enllaç de la Facultat de Filologia amb informació del Selectiu.

http://centros.uv.es/web/departamentos/D140/

Mireu les dues entrades anteriors: Recomanacions d'última hora i 1a Part. comprensió del text.

Textos 4t

Deixeu els vostres textos ací

Recomanacions d'última hora

Ací teniu algunes recomanacions d'última hora. Si podeu, passeu la informació. Si teniu alguna inquietud d'última hora, deixeu un comentari en aquesta entrada i, si puc, us contestaré.
Ànim.

1. Comprensió del text
-Fixeu-vos bé per tal de trobar el tema. No ha de ser ni massa general ni massa concret.
-Si no podeu encaixar el text en les parts que hem estudiat, tracteu d’observar parts a partir de les coses que diu. Per exemple, si el text és un fragment d'una novel·la (Rodoreda, Valor...) fixeu-vos en el que conta i tracteu de distingir les parts a partir d'ací. Com a exemple de divisió en parts, mireu el solucionari de les proves de juny i setembre del curs 2010.

-Assegureu-vos bé del tipus de text
-Resum. Recordeu: seleccioneu la informació més important (elimineu dades, exemples, reformulacions, parèntesis…) i reescriviu les oracions seleccionades fent-les més curtes. No introduïu altres veus (el text diu, l’auor pensa…)
-Recordeu els principals trets de cada tipus de text per si pregunten per la tipologia. Si és així, digueu-ne les característiques i trobeu-ne exemples al text. En el cas del text narratiu, el podeu justificar dient que conta fets ocorreguts a personatges, que transcorre en l'eix temporal amb verbs en pretèrit perfet (si és el cas), connectors temporals i amb la figura del narrador.
2. Anàlisi lingüística.
-Sordes: c, ç, ss, x, tx, ig i la s quan no va entre vocals
-Sonores: g, j, tg, tj i la s entre vocals.
-Si pregunten per la funció sintàctica d’una estructura subratllada, poden ser tant complements (CD, CRV, CI, CC, ATRIB, PRED, AGENT) com proposicions (adjectiva explicativa si té coma, adjectiva especificativa si no té coma, substantiva, adverbial)
-Si pregunten per les veus del discurs (polifonia), localitzeu almenys els casos d’estil directe i indirecte.
- Els siònims, moltes vegades, podreu trobar-los al text.
- Si heu de canviar els temps verbals, recordeu: si és de present a passat, convertiu els presents en pretèrits perifràstics (va dir, vaig pensar, vam esperar…) i si descriu, en preterit imperfet (era, tenia, semblava…); si ésde passat a present i alguna forma no la sabeu, busqueu un altre verb més conegut del mateix grup i conjugueu-lo igual (per exemple, per conjugar el verb seure, use el verb creure)
3. Expressió i reflexió crítica. Repasseu més els temes de literatura més importants, però no deixeu els altres.

Per a la redacció de qualsevol resposta, penseu bé què voleu dir; penseu-vos cada oració abans d’escriure-la i assegureu-vos que s’entén.

Evitem les faltes habituals.
-Ortografia: és, són, emissor, la utilització, l’ús; la intertextualitat, la intenció, la impressió (no s’apostrofen).
- Sintaxi: en els relatius amb preposició useu el qual (del qual, en la qual, pels quals, al qual, entre els quals, de les quals… I si no té preposició useu QUE. Atenció a les perífrasis d’obligació peronal: he de fer, hem de comentar, havien de treballar… (no hem de dir tinc que, teníem que, tindran que…). I perífrasis d’obligació impersonal: cal, caldrà, calia… (no hem de dir hi ha que, n’hi havia que…)
-Recordeu, per localitzar l’antecedent del pronom EN, cal fer-se preguntes que comencen per DE (en tenen, de què?; en tornen, d’on?; en parlen, de qui?). El pronom EN pot ser CD, CRV, CC.

1a Part: Comprensió del text

Heus ací la llista de preguntes possibles corresponents a la primera part de l'examen (Comprensió del text) i les indicacions i consideracions per a contestar-les.

Comprensió del text

1. Descriure el tema i les parts bàsiques del text.

Cal dir el tema (amb un substantiu abstracte i en un grup nominal), l’estructura externa (paràgrafs), l’estructura interna: localitzar les parts (introducció, desenvolupament, conclusió), justificar-les o dir-ne el contingut.

El text està format externament per … paràgrafs. L’estructura interna és la pròpia del tipus de tex …………………………. :
1. Introducció, presentació… (digueu paràgrafs o línies). Justifiqueu per què és la introducció o digueu-ne el contingut.
2. Exposició, argumentació, desenvolupament… (digueu paràgrafs o línies). Justifiqueu per què és l’exposició… o digueu-ne el contingut.
3. Conclusió, desenllaç… (digueu paràgrafs o línies). Justifiqueu per què és la conclusió o digueu-ne el contingut.

2. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.

3. Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apa­reixen al text.

Cal dir el tipus de text (argumentatiu, expositiu, narratiu, descriptiu…) i jusificar la resposta amb trets propis del tipus de text. A continuació cal veure si hi ha altres seqüències textuals i justificar-les. Per exemple, en un text argumentatiu pot haver una part narrativa; o en un text expositiu pot haver una part descriptiva; en un text narratiu pot haver, a més, diàleg o descripció…)

Es tracta d’un text [expositiu, argumentatiu, narratiu, descriptiu…] ja que [digueu els trets]. No obstant això, hi trobem una seqüència [expositiva, narrativa…] a les línies/al paràgraf per a explicar (contar, descriure…)

4. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.

Cal dir el bloc dialectal geogràfic (occidental / oriental) i, si és possible, el dialecte (valencià, balear, català central…), i justificar la resposta amb exemples del text (el tret i l’exemple). Pel que fa al registre, convé partir de l’estàndard i observar si hi ha algun tret propi del registre col·loquial o del registres especialitzats (i justificar-ho).

Es tracta d’una varietat geogràfica occidental; en concret, el dialecte valencià. Els trets que ho demostren són: presents de subjuntiu amb desinència –e (exemples), possessiu femenins amb U (meua, seua…) i lèxic específic com xiquet, pardal, granera…
Pel que fa al registre, es tracta de l’estàndard encara que hi trobem també una tendència al col·loquial (exemples) per tal d’aproximar-se al lector / terminologia pròpia del registre especialitzat de [matemàtiques, filosofia, lingüística…] (exemples)

5. Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, meto­nímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.

6. Identificar les veus del discurs.

Cal dir l’autor real i tractar de descriure l’autor model a partir de les deduccions que podem fer del text. De la mateixa manera hem d’observar a qui va dirigit el text, és a dir, el lector model (pot ser molt general o pot ser un grup social més concret (els valencians, les dones, els estudiants…).
D’altra banda, cal localitzar les diverses veus –la polifonia- , a banda del locutor, i explicar breument com han estat introduïdes al text (estil directe, indirecte, intertextualitat…)

L’autor real és el periodista/l’escriptor/la persona que signa el text, Alberto Cabeza, i el grau de modalització ens fa veure un autor model indignat per les tragèdies que es produeixen en els conflictes bèl·lics. El lector real és la persona que llig el diari/la revista/el llibre i el lector model seria una persona capaç d’indignar-se igual que ho fa l’autor.El text no té una única veu, sinó que, a més de la veu del locutor, hi trobem altre enunciador a través del discurs citat en estil directe (cridava desesperat: “Mort, mort”) i indirecte (suplica que sisplau cesse el foc).

7. Identificar i justificar les marques de modalització del text.

Cal fer una valoració sobre el grau de modalització (es pot relacionar amb la finalitat –subjectivitat- o el tipus de text). A continuació posarem parlarem dels recursos de modalització amb exemples del text.

Es tracta d’un text bastant modalitzat, cosa que permet expressar la subjectivitat de l’autor i la voluntat d’orientar l’opinió del lector. Alguns procediments de modalització presents al text són els següents:
-Elements lèxics valoratius: substantius (exemples), adjectius (exemples), locucions adverbials (exemples), verbs modals (exemples)…
-Diminutius (exemples), augmentatius …
-Metàfores, comparacions…