El text respon a una variant diacrònica actual ja que no hi trobem marques lingüístiques que ens facen pensar el contrari.
Està escrit en llengua estàndard, encara que la relació de proximitat que entre emissor i receptor delata la dixi personal (tu o vosaltres), les preguntes retòriques i la interjecció (vinga!) li donen un estil informal, que l’acosta al registre col·loquial. Encara que no trobem formes d’argot, el que acabe de dir em fa pensar que el text està destinat a un públic jove/infantil.
Pel que fa a la varietat geográfica, es tracta de la varietat occidental de la llengua –en concret, valencià- , la qual cosa observem en l’ús del possessiu “la teua” i els morfemes de present “espere”...
diumenge, 30 de novembre del 2008
dilluns, 10 de novembre del 2008
Comentari del canal

Heus ací un possible comentari del canal i part dels participants corresponent a l'exercici 3 de la pàgina 96.
Des del punt de vista del canal, és un text escrit per a ser llegit. És diferit perquè l’emissor i el receptor no comparteixen ni el mateix temps ni el mateix espai. Com que va dirigit a diversos receptors, és multidireccional i unilateral perquè hi ha un sol emissor.
L’autor real és la redacció de la revista El Micalet Galàctic. L’autor model tracta d’aproximar-se als joves lectors amb un llenguatge directe, poc formal i amb molta familiaritat (tu o vosaltres), tenint en compte que els lectors model són els xiquets o adolescents.
L’emissor és present mitjançant marques díctiques: pronoms personals de primera persona del singular (jo, em, ’m, ’m, -me), el morfema verbal de primera persona del singular (vaig, havia, vull, voldria, sortejaré, espere). El receptor és present amb les marques del morfema verbal de segona persona del plural (esteu, encerteu), el pronom personal de segona persona del singular i les del morfema de segona persona del singular (coneixies, saps, escriu, conta).
L’autor real és la redacció de la revista El Micalet Galàctic. L’autor model tracta d’aproximar-se als joves lectors amb un llenguatge directe, poc formal i amb molta familiaritat (tu o vosaltres), tenint en compte que els lectors model són els xiquets o adolescents.
L’emissor és present mitjançant marques díctiques: pronoms personals de primera persona del singular (jo, em, ’m, ’m, -me), el morfema verbal de primera persona del singular (vaig, havia, vull, voldria, sortejaré, espere). El receptor és present amb les marques del morfema verbal de segona persona del plural (esteu, encerteu), el pronom personal de segona persona del singular i les del morfema de segona persona del singular (coneixies, saps, escriu, conta).
dilluns, 3 de novembre del 2008
Història de la llengua
Subscriure's a:
Missatges (Atom)