Estructura de l’examen
a) Comprensió del text
1.
Descriure el tema i les parts bàsiques del text (pregunta fixa).
Cal dir el tema (amb un substantiu abstracte i en un grup
nominal), l’estructura externa (paràgrafs), l’estructura interna: localitzar
les parts (introducció, desenvolupament, conclusió), justificar-les o dir-ne el
contingut (podeu dir la idea principal de cada part).
El text està format
externament per … paràgrafs.
L’estructura interna és la pròpia del tipus de tex …………………………. :
1.
Introducció, presentació… (digueu
paràgrafs o línies). Justifiqueu per què és la introducció o digueu-ne el
contingut.
2.
Exposició, argumentació,
desenvolupament… (digueu paràgrafs o
línies). Justifiqueu per què és l’exposició… o digueu-ne el contingut.
3.
Conclusió, desenllaç… (digueu paràgrafs o
línies). Justifiqueu per què és la conclusió o digueu-ne el contingut.
2.
Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies
(pregunta fixa).
Es tracta de sintetitzar el text,
reduint-lo a les idees més importants i a les relacions existents entre elles.
Característiques del resum:
- Ha de ser breu i clar.
- No ha de presentar informacions que
no s’incloguen al text.
- Les frases emprades en el resum han
d’estar cohesionades (es tracta de cunvertir, per ex., dues oracions
simples en una composta; o una proposició subordinada en un grup nominal…)
No s’ha de fer mai una enumeració o llista de frases soltes.
- S’ha de redactar en tercera persona i
en to objectiu i evitar les opinions personals
- No s’han d’incloure cites textuals ni
exemples.
- El subratllat i l’esquema previ són
bàsics per fer un bon resum.
Has d’evitar:
- La còpia literal de frases del text
original.
- L’estil esquemàtic o telegràfic, sense connectors.
Les indicacions del tipus l’autor
considera... el text tracta de...
3.
Identificar la tipologia textual especificant els trets
corresponents que apareixen al text.
Cal dir el tipus de text global (argumentatiu,
expositiu, narratiu, descriptiu…) i jusificar-ho atenent a la finalitat (pretén orientar l’opinió del lector/contar-nos un
fet/informar) i assenyalant els trets propis del tipus de text (pàg.
72 i següents). A continuació cal veure si hi ha altres seqüències textuals i
justificar-les. Per exemple, en un text argumentatiu pot haver una part
narrativa; o en un text expositiu pot haver una part descriptiva; en un text
narratiu pot haver, a més, diàleg o descripció…)
Es tracta d’un text
[expositiu, argumentatiu, narratiu, descriptiu…] ja que té la finalitat d’orientar l’opinió del lector/contar-nos un
fet/informar. Presenta els trets propis del text [el tipus que siga] com ara
[oracions enunciatives/ verbs en present/ modalització…] [digueu els
trets]. No obstant això, hi trobem una seqüència [expositiva, narrativa…] a les
línies/al paràgraf per a explicar (contar, descriure…)
4.
Identificar el registre (formal/informal) i/o la varietat
geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.
Cal dir el bloc dialectal
geogràfic (occidental / oriental) i, si és possible, el dialecte (valencià,
balear, català central…), i justificar la resposta amb exemples del text (el
tret i l’exemple). Pel que fa al registre, convé partir de l’estàndard i
observar si hi ha algun tret propi del registre col·loquial o del registres
especialitzats (i justificar-ho). El registre dominant es pot justificar amb
els factors del registre (quadres pàg. 71 i 110)
Es
tracta d’una varietat geogràfica occidental; en concret, el dialecte valencià.
Els trets que ho demostren són: presents de subjuntiu amb desinència –e
(exemples), possessiu femenins amb U (meua, seua…) i lèxic específic com xiquet,
pardal, granera…
Pel que fa al registre, es tracta de l’estàndard
encara que hi trobem també una tendència al col·loquial (exemples) per tal
d’aproximar-se al lector / terminologia pròpia del registre especialitzat de [matemàtiques,
filosofia, lingüística…] (exemples)
5.
Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text:
metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.
6.
Identificar les veus del discurs.
Cal dir l’autor real i
tractar de descriure l’autor model a partir de les deduccions que podem
fer del text. De la mateixa manera hem d’observar a qui va dirigit el text, és
a dir, el lector model (pot ser molt general o pot ser un grup social
més concret (els valencians, les dones, els estudiants…).
D’altra banda, cal localitzar les
diverses veus –la polifonia- , a banda del locutor, i explicar breument com han
estat introduïdes al text (estil directe, indirecte, intertextualitat…)
L’autor real és el periodista/l’escriptor/la persona que signa el text,
Alberto Cabeza, i el grau de modalització ens fa veure un autor
model indignat per les tragèdies que es produeixen en els
conflictes bèl·lics. El lector real és la persona que llig
el diari/la revista/el llibre i el lector model seria una persona
capaç d’indignar-se igual que ho fa l’autor.
El text no té una única veu, sinó que, a més de la veu del locutor, hi
trobem altre enunciador a través del discurs citat en estil directe (cridava desesperat:
“Mort, mort”) i indirecte
(suplica que sisplau cesse el foc).
- Identificar
i justificar les marques de modalització del text.
Cal fer una valoració sobre el grau de modalització
(es pot relacionar amb la finalitat –subjectivitat- o el tipus de text). A
continuació posarem parlarem dels recursos de modalització amb exemples del
text. També podem començar explicant què és la modalització.
Es
tracta d’un text bastant modalitzat, cosa que permet expressar la subjectivitat
de l’autor i la voluntat d’orientar l’opinió del lector. Alguns procediments de
modalització presents al text són els següents:
-Elements lèxics valoratius: substantius (exemples),
adjectius (exemples), locucions adverbials (exemples), verbs modals (exemples)…
-Diminutius (exemples), augmentatius …
-Metàfores, comparacions…
-Canvi de codi…
B) ANÀLISI LINGÜÍSTICA DEL TEXT
1. Qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia:
distinció entre vocals obertes i tancades (o/e).
-Sordes: c, ç, ss, x, tx, ig i la s quan no va entre vocals
-Sonores: g, j, tg, tj i la s entre vocals.
2. Qüestions sobre l’ús dels temps
verbals: alteració de les referències temporals
d’un fragment (ex.: de present a passat, de passat a present). Atenció als
verbs en present-
Recordeu: si és de present a passat, convertiu els presents en
pretèrits perifràstics (va dir, vaig pensar, vam esperar…) i si descriu, en
preterit imperfet (era, tenia, semblava…); si és de passat a present i alguna
forma no la sabeu, busqueu un altre verb més conegut del mateix grup i
conjugueu-lo igual (per exemple, per conjugar el verb seure, use el verb creure)
3. Qüestions sobre aspectes sintàctics
i discursius: mecanismes gramaticals de referència
(pronoms febles, connectors i dixi).
Recordeu, per localitzar l’antecedent del pronom EN, cal fer-se
preguntes que comencen per DE (en tenen, de què?; en tornen, d’on?; en parlen,
de qui?). El pronom EN pot ser CD, CRV, CC.
4. Qüestions de lèxic, semàntica: definir o donar un sinònim, un antònim, hiperònim o un hipònim
de mots o termes extrets del text.
Els siònims, moltes vegades, podreu trobar-los al text.
C. EXPRESSIÓ I REFLEXIÓ CRÍTICA
1. Tema de literatura.
2. Redacció
Per a la redacció de qualsevol resposta, penseu bé què voleu dir;
penseu-vos cada oració abans d’escriure-la i assegureu-vos que s’entén.
Evitem les faltes habituals.
-Ortografia: és, són, emissor, la utilització, l’ús; la intertextualitat, la
intenció, la impressió (no s’apostrofen).
- Sintaxi: en els relatius amb preposició useu el qual (del qual, en la qual,
pels quals, al qual, entre els quals, de les quals… I si no té preposició useu
QUE.
Atenció a les perífrasis d’obligació peronal: he de fer, hem de comentar, havien de treballar… (no hem de dir
tinc que, teníem que, tindran que…). I perífrasis d’obligació impersonal:
cal, caldrà, calia… (no hem de dir hi ha que, n’hi havia que…)
Ací teniu un exemple d’un possible model:
